Capšalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopŔdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filos˛fic El coneixement La realitat L'Ússer humÓ L'acciˇ humana La societat

Hist˛ria -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporÓnia Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Novalis. Georg Philipp Friedrich von Hardenberg, anomenat (1772-1801) HIST.

Poeta, pensador i literat alemany, un dels creadors del cercle romÓntic alemany i creador d'una forma d'idealisme anomenat idealisme màgic. Fill d'una antiga famÝlia aristocrÓtica, va nÚixer a Oberwiedenstreadt. El seu pare dirigia una explotació de salines i va ser mecenes de Fichte. Va estudiar a Jena, on va seguir cursos de Schiller i de Reinhold, qui el va iniciar en l'estudi de Kant. El 1971-72 va estudiar a Leipzig, on va travar amistat amb Friedrich Schlegel, i va acabar els seus estudis de dret el 1794 a Wittemberg. S'enamora i promet en secret amb Sophie von Kühn, que comptava només dotze anys d'edat. En aquesta època es retroba amb Fichte, la filosofia del qual el marca decisivament. El 1797 mor Sophie i només l'estudi de la filosofia fichteana i la seva vocació per les ciències el salva d'una profunda depressió. També va estar influenciat per les tesis del filòsof holandès Hemsterhuis i la seva doctrina de l'amor infinit. El 1797 coneix a Schelling, i el 1798 s'enamora de Julie de Charpentier. Durant aquesta època emprèn estudis de mineralogia, cristal·lografia i de galvanisme, iniciant una amistat amb el científic i te˛sof Ritter. Fruit d'aquests estudis, i de la influència de la mística de J. Böhme, de l'alquímia de Paracels i del descobriment de la filosofia de PlotÝ, que Novalis amalgama amb l'idealisme transcendental de Kant i amb l'idealisme de Fichte exposat en la Doctrina de la Ciència, sorgeix la seva formulació de l'idealisme màgic, en el programa del qual figurava la plena unificació de totes les ciències a través de la poesia, entesa com la mitjancera d'aquesta unificació: es tractava, doncs, de poetitzar la ciència.

Si Fichte oposa el realisme (que dóna prioritat a l'objecte -no jo- per deduir el subjecte o jo a partir d'aquell) a l'idealisme (que dedueix l'objecte -no jo- a partir del subjecte, que és qui té la prioritat), Novalis generalitza aquesta oposició i la porta al terreny d'all˛ màgic. Per màgia entén la possibilitat de conèixer i dominar plenament la realitat. Però l'antic naturalisme màgic donava prioritat a l'objecte, mentre que l'idealisme màgic és la manifestació de la inconscient activitat creadora del jo que engendra el no jo. D'aquesta manera, considerava, a la manera organicista, la natura com un organisme viu, com una totalitat orgànica vivificada per l'home, ja que la natura és esperit endormiscat i l'home és la consciència de la natura. Per a Novalis els sentits són prolongacions del pensament, el qual és el creador de la realitat. D'aquesta manera l'idealisme subjectiu de Fichte, a través de les nocions fichteanas del Jo creador i de la imaginació productiva, interpretats en una concepció mística i poètica, es converteix en l'idealisme mÓgic de Novalis, que afirma que en l'infinit tot conflueix i s'unifica, coincidint els contraris, i se separa de Fichte al no acceptar cap poder del no jo sobre el Jo creador.

En els seus Himnes a la nit Novalis revalora l'Europa cristiana medieval, i rebutja el protestantisme, al qual veu com un precursor de la nefasta tendència del racionalisme intel·lectualitzant. En el seu poema, la Nit representa allò Absolut, mentre que la Llum és aquest intel·lecte il·lustrat a què ha de combatre's per accedir, de manera mística, a les entranyes del vertader coneixement. Aquestes tesis que, a diferència de la majoria dels escrits de Novalis, no van ser publicades en la revista Athenaeum dels germans Schlegel, no obstant això, van tenir gran influència en la mentalitat romàntica revitalitzadora de l'edat mitjana. Novalis va morir víctima de la tuberculosi a la primerenca edat de vint-i-nou anys.

Altres obres importants són: Els deixebles de Sais (1798); Cants espirituals (1799) i Heirich Ofterdingen (inacabada).

 

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra estÓ sota una llicŔncia de Creative Commons.