Capšalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopŔdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filos˛fic El coneixement La realitat L'Ússer humÓ L'acciˇ humana La societat

Hist˛ria -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporÓnia Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

metàfora GEN. / LENG.

(del grec :,J"N@DV, metaforá, canvi) Substitució d'una expressió per una altra amb què té almenys un traç semàntic en comú. Aquesta transposició pot basar-se en les similituds d'aspecte extern, funció i ús. La relació entre el terme metafòric i l'objecte que ell designa habitualment queda destruïda i la metàfora funciona per la supressió d'una part dels semes constitutius de la paraula emprada (veure text). La metàfora és més freqüent entre substantius i relativament freqüent entre verbs i adjectius. Es distingeix entre metàfora impura, quan estan presents els dos termes de la igualtat (veure exemple) i metàfora pura, quan el terme real està absent i això exigeix un esforç addicional de comprensió (veure exemple). Es parla de metàfora irracionalista en el cas que la relació de semblança no sigui objectiva sinó subjectiva (veure exemple).

Des del punt de vista filosòfic, la metàfora és més que un recurs retòric. Arist˛til és l'origen del mode tradicional d'entendre-la com «transposició» del significat d'una cosa a una altra (veure cita), que no ha d'entendre's com el seu simple canvi de nom (metonÝmia: «toga», per advocacia); no és un simple canvi de significant, sinó la integració, o transport, en el significat d'un terme, d'una part del significat d'un altre per mitjà d'una imatge.

Segons J.A. Richardson, mitjançant una sola paraula la metàfora manté actius dos pensaments distints, la qual cosa permet a Paul Ricoeur afirmar, en el context de la seva teoria hermenŔutica, que la metàfora és un enunciat que, en el marc d'un discurs, i mitjançant una predicació no pertinent, apel·la a una nova pertinència fundada sobre la semblança i engendra una redescripció heurística de la realitat. Per això, Ricoeur interpreta el significat metafòric com un augment cognitiu obtingut per la identitat de significats amb permanència de la diferencia (identitat de la diferència). També R. Jakobson considera la metàfora com la similitud d'un referent que figura en la realitat descrita per un altre referent, mitjançant el nom del qual se'l designa.

A causa d'aquest caràcter de desplašament de la metàfora, aquesta noció té un lloc important en la psicoanÓlisi, i el punt de partida d'aquesta importància està en l'interpretació dels somnis efectuada per Freud. El propòsit dels somnis, així com els mecanismes de condensació i de desplaçament, han conduït a J. Lacan a afirmar que la condensació és una metàfora on es diu com a subjecte el sentit reprimit del seu desig, i el desplaçament és una metonÝmia en la que s'assenyala allò que constitueix el desig, que sempre és desig de quelcom que falta. Així, la metàfora és el sorgiment d'una cadena significant, d'un significant que arriba des d'una altra cadena. Aquest significant és capaç de franquejar la barrera (o resistència) per pertorbar amb la seva irrupció el significat de la primera cadena, produint un efecte de no-sentit en posar de manifest que el sentit sorgeix des d'abans del subjecte. També els símptomes són, segons Lacan, exemple de metàfores i, en especial, ho és la figura paterna.

Des d'una altra perspectiva Cassirer parla d'una metàfora mítica dels pobles primitius, que consisteix en l'identificació de l'expressió metafòrica amb el seu objecte. Per la seva banda, H.G. Gadamer creu que la la metàfora és expressió d'una facultat fonamental del llenguatge, la capacitat metafòrica, que és una forma pròpia, lògica i lingŘÝstica, de construcció de conceptes (veure cita). Altres autors neguen el valor de vertader enunciat a l'expressió metafòrica (D. Davidson), o el consideren un enunciat intencional amb mires a produir un determinat efecte en l'oient (P. Grice).


Licencia de Creative Commons
Aquesta obra estÓ sota una llicŔncia de Creative Commons.