Capšalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopŔdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filos˛fic El coneixement La realitat L'Ússer humÓ L'acciˇ humana La societat

Hist˛ria -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporÓnia Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Maritain, Jacques HIST. (1882-1973) `maritain.wav', `play"]

Filòsof i teòleg francès neoescolÓstic, i un dels tomistes més influents i coneguts del present segle. Va néixer a París, al si d'una família de tradició protestant liberal. En els seus anys d'estudiant va conèixer a Raissa Oumançoff, amb la que es va casar posteriorment i que va tenir una gran influència en la seva vida. Es va iniciar en els estudis de filosofia però, decebut pel cientifisme fenomenista dels seus professors, va estar a punt de dedicar-se a la biologia.

La influència de LÚon Bloy el va conduir a la conversió al catolicisme, religió que va abraçar junt amb la seva dona.

Durant algun temps va defensar el socialisme revolucionari, però la condemna eclesiàstica del dit moviment el va apartar d'aquest.

A través de Peguy va tenir accés als cursos de Bergson que li van causar una gran impressiˇ. Per primera vegada va experimentar, segons ell, la comprensió d'allò espiritual. Per exposar l'essència del bergsonisme va escriure La filosofia bergsoniana el 1913, obra en què, no obstant això, es desmarca de moltes de les tesis de Bergson ja que, des de 1908, i sota la influència d'un dominic, va orientar el seu pensament cap a l'estudi de TomÓs d'Aquino. El 1914 va accedir al lloc de professor de l'Institut Catòlic de París. Durant la guerra va escriure un Manual de filosofia. El 1920 va publicar Art i escolàstica, el 1922 Théonas, el 1922 Antimodern. Aquestes obres, junt amb Primacia d'allò espiritual (1927) i La clarividència de Roma (1929), assenyalen la seva professió d'obediència a la jerarquia eclesiàstica. Durant aquestes època desenvolupa les seves tesis neotomistes fonamentals que, a través d'obres com a Reflexions sobre la intel·ligència (1924), Religió i cultura (1930) i Qüestions de consciència (1938), culminaran a la seva obra principal: Humanisme integral (1936), obra en què s'oposa a les formes de totalitarisme que estaven estenent-se per Europa, i en la que fa una encesa defensa de la persona humana. Aquesta obra, juntament amb Distingir per unir, o els graus del saber (1932), basada en el realisme i la teoria tomista de l'analogia, va ser la més influent, i en elles es manifesta un esperit combatiu la principal finalitat del qual és aconseguir que el tomisme sigui millor conegut i acceptat entre les filosofies contemporànies, i articular una societat basada en els valors cristians. No es tracta de fer dependre el poder polític del religiós, sinó de forjar una societat que aconsegueixi realitzar els ideals de l'humanisme integral.

El 1933 va ser professor a la universitat de Toronto, el 1941-42 a Princeton, i el 1942-44 a la universitat de Columbia (Nova York). Durant aquest període va escriure fonamentalment sobre filosofia política i va publicar Dret de l'home i llei natural (1942), Cristianisme i democràcia (1943) i La filosofia a la ciutat (publicada el 1960). Durant la postguerra va ser ambaixador de Franša en el VaticÓ. De tornada a Franša, i desprÚs de la mort de la seva esposa, va entrar en un convent a Tolosa de Llenguadoc, ciutat en què va morir el 28 d'abril de 1973.


Licencia de Creative Commons
Aquesta obra estÓ sota una llicŔncia de Creative Commons.