Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Huxley, Thomas Henry (1825-1895) HIST. `huxley.wav', `play"]

Naturalista i filòsof anglès membre de la Royal Society. És considerat com el més influent escriptor científic de l'època victoriana, i va estar també molt interessat en el paper educador de la ciència, contribuint amb obres de divulgació científica clares i ben estructurades. Va néixer a Ealing, prop de Londres, i la seva primera educació científica va ser bàsicament autodidacta, i influenciada per Carlyle i Goethe. Posteriorment va estudiar medicina i va emprendre notables investigacions en química, anatomia, fisiologia i paleontologia. Com a metge va treballar en el Charing Cross Hospital de Londres, i entre 1846 i 1850 va participar com a ajudant mèdic en un viatge amb vaixell als mars d'Austràlia. Els informes que va realitzar basant-se en les dades recollides li van donar fama com a biòleg. El 1836 trava amistat amb Darwin, que acabava de tornar de la seva expedició amb el Beagle, i des de l'aparició de l'Origen de les espècies de Darwin el 1859, es va constituir en un fervent darwinista i defensor de la teoria de l'evolució encara que, si bé acceptava totes les seves grans línies i sortia en defensa de les acusacions realitzades a Darwin (ell mateix es denominava Darwin's buldog), va mantenir algunes discrepàncies crítiques, que no li van impedir la defensa del darwinisme enfront de les acusacions procedents especialment de les esferes eclesiàstiques de l'Anglaterra victoriana, alhora que va saber posar de manifest les implicacions filosòfiques de la dita teoria.

El seu mètode científic, que definia com «sentit comú organitzat i entrenat» era de base empirista, i va estar molt influenciat per Hume. Com aquest, defensava un fenomenisme radical, per la qual cosa considerava igualment dogmàtics el materialisme i l'espiritualisme, i s'oposava a tota forma de saber absolut. Escèptic per temperament científic, va decidir oposar-se a tota forma de saber absolut i va mantenir, com a postura racionalment adequada i èticament correcta en religió, l'agnosticisme (veure text), sent el creador d'aquest terme, que va definir com a suspensió del judici en el cas de falta de proves concloents. Va defensar també el mecanicisme, va sostenir que els animals eren autòmats conscients, i va advocar per una teoria epifenomenalista basada en l'evolució de les espècies per explicar les relacions ment-cos («la ment és al cos el que el so és a la campana», deia). Va aplicar a l'epistemologia la idea de la lluita per l'existència, afirmant que les teories científiques han de lluitar entre si per aconseguir la seva supervivència. En les seves idees ètiques es reflecteixen igualment les seves idees evolucionistes, si bé va defensar decididament que, malgrat els seus orígens evolutius, la moral s'oposa a la natura.

Entre les seves obres destaquen: Collected Essays, 9 vols., Londres (1983-1984) i Scientific Memoirs, 5 vols., Londres (1989-1903).
 

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.