Capšalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopŔdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filos˛fic El coneixement La realitat L'Ússer humÓ L'acciˇ humana La societat

Hist˛ria -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporÓnia Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

funcionalisme psicològic PSICOL.

En el context de la filosofia que examina les relacions psicofísiques, és a dir, les relacions entre ment i cervell, i especialment al si del corrent anomenat teoria de la identitat com a instància (Teoria que admet el caràcter irreductible d'allò mental i proposa una forma feble de materialisme no reduccionista, denominat de vegades token-token materialism o materialisme ocasional, i que sosté que cada estat mental es correspon a un estat neural i és idèntic a un estat cerebral, però un mateix estat mental pot procedir de distints estats cerebrals) ha sorgit el cridat funcionalisme psicològic, que sosté que els esdeveniments mentals han d'entendre's funcionalment. El dit funcionalisme psicològic (que no ha de confondre's amb la psicologia funcionalista de fins del segle XIX i començaments del XX desenvolupat per Dewey W. James i Angell), es vincula amb els desenvolupaments de la intelĚligŔncia artificial, i és defensat, entre altres, per Smart, Armstrong, D.K. Lewis, P.M. Churchland, Jerry Fodor i D. Davidson.

De manera semblant a altres formes de funcionalisme cultural, per exemple), el funcionalisme psicològic defensa que els esdeveniments mentals han de ser entesos en termes dels seus rols o de la seva funció en el marc d'un cert sistema. El funcionalisme psicològic va sorgir com a reacció contra el conductisme (que nega l'especificitat d'allò mental) i contra el fisicalisme que identifica els estats mentals amb estats cerebrals descriptibles físicament. Però la pràctica clínica mostra que, en certs casos, encara que es danyi alguna part del cervell i, consegüentment, apareguin dificultats mentals, al cap d'un cert temps el mateix cervell utilitza altres xarxes neurològiques distintes per realitzar aquelles funcions. D'aquí es deduiria que no hi ha una identitat entre ment i cervell, sinó entre ment i estats funcionals del cervell. Aquests estats poden ser descrits formalment i, per tant, apareixen com a independents de la base material en què es realitzen, de la mateixa manera que el disseny de cert programari pot ser independent del maquinari en què s'executi.

La noció de funciˇ adoptada per aquesta corrent parteix de dues metàfores:

a) la de la funció en sentit teleol˛gic i biol˛gic, i

b) la de la funció en sentit l˛gic i matemàtic.


Segons el primer cas, la funció apareix com una activitat teleològica. Per exemple, la funció d'un termòstat és la de regular la temperatura d'una habitació, per exemple, o la funció del cor és la de bombar la sang d'un animal. En el segon cas, la funció és entesa com el procés calculable per una mÓquina de Turing. Tenint en compte que Turing va descobrir que qualsevol mÓquina per a la que el maquinari hagi aconseguit un cert grau de complicació i flexibilitat és equivalent a qualsevol altra mÓquina semblant, Hilary Putnam va recollir aquelles dues analogies i a partir d'elles va establir una comparació entre la ment i un programa d'ordinador (programari). Però, ja que, com hem dit, el funcionalisme psicològic assenyala la independència d'aquest programari respecte a la base material (maquinari) que es realitzen les seves funcions, es podria pensar en un autòmat espiritual que podria tenir estats mentals sense necessitat d'un cervell, alhora que, inversament, es pot pensar en màquines pensants. En aquesta concepció s'han assenyalat influències aristotŔliques, ja que es concep la ment com una forma del cos, encara que definida en termes funcionals.

John Searle s'ha mostrat contrari a aquesta teoria ja que, segons ell, els estats funcionals, que són expressables de manera formal, posseeixen les característiques dels sistemes formals i, per tant, són merament sintàctics. Però una estructura sintàctica no pot ser capaç ni de comprensió semàntica ni de consciència, ni d'intencionalitat. Això ho va exemplificar amb un famós experiment mental conegut com l'experiència de l'habitació xinesa, en la que assenyala la possibilitat d'una mÓquina que simuli el comportament humà manipulant símbols, però no sigui conscient dels significats d'aquests (veure text), i s'ha oposat també a la tesi sostinguda per Turing (veure text) sobre la possibilitat de pensar per part de les màquines.

A. Turing

H. Putnam

 

Veure termes relacionats.

Bibliografía

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra estÓ sota una llicŔncia de Creative Commons.