Capšalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopŔdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filos˛fic El coneixement La realitat L'Ússer humÓ L'acciˇ humana La societat

Hist˛ria -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporÓnia Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

procés GEN.

(del llatí prosessus: anar abans, avançar-se). Tot procés suposa un desenvolupament concatenat d'esdeveniments o fets; un esdevenir o una derivació de quelcom a partir dels seus principis. En la filosofia presocrÓtica, HerÓclit és el primer representant d'una filosofia basada en la noció de procés entès com esdevenir fluent (panta rei). En alguns casos s'entén com a desenvolupament intern d'una realitat o d'una sèrie d'esdeveniments que s'efectua a través de la superació de contradiccions immanents. Aquesta última concepció correspon a la noció de procés dialŔctic, tal com es desenvolupa en la filosofia hegeliana i en el marxisme. En general, les filosofies que han donat un lloc important a la noció de procés han contraposat aquesta noció a la de substÓncia, de forma que pot parlar-se de filosofies procesualistes (el marxisme o les filosofies evolucionistes, per exemple) contraposades a concepcions substancialistes. Al seu torn, les concepcions procesualistes s'han desenvolupat també en àmbits ben diferents: en el de la natura dóna lloc a concepcions evolucionistes, mentre que en l'àmbit de filosofies de tipus més pròxim a l'espiritualisme han originat concepcions com les defensades per la filosofia de Whitehead, la concepció de la duraciˇ de Bergson, o com la del Stream of Thought de William James.

De vegades el terme procés ha estat emprat com a sinònim de mode d'actuar o obrar, és a dir, com a sinònim de mŔtode o desenvolupament del raonament, com quan es parla del procés resolutiu-compositiu galileÓ, per exemple.

D'altra banda, el neoplatonisme es basa en la noció de processó (del llatí processio, etimològicament pròxima a la de procés), entesa com a relació d'emanaciˇ entre all˛ U i les realitats emanades d'ell. Per a PlotÝ la processó és també la irradiació d'una imatge que projecta cada ser.

En la psicoanÓlisi de Freud es distingeix entre el procés primari (que es correspon amb el funcionament del principi del plaer) i el procés secundari (corresponent al funcionament del principi de realitat).

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra estÓ sota una llicŔncia de Creative Commons.