Capšalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopŔdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filos˛fic El coneixement La realitat L'Ússer humÓ L'acciˇ humana La societat

Hist˛ria -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporÓnia Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

èxtasi FIL. REL. / GEN.

(del grec §iFJ"F4H, èxtasi, fora de si) El significat d'aquest terme pot entendre's, almenys, en tres sentits diferents:

1) des d'una perspectiva religiosa,

2) des d'una perspectiva psicològica i

3) des de la filosofia existencial.



1) En moltes concepcions religioses aquest terme designa un estadi supraintel·lectual de comunió o identificació amb la divinitat, fruit de l'experiència mística que, mitjançant l'abandó de tota experiència sensorial, permetria la supressió de la alteritat entre el subjecte que contempla allò diví i aquesta divinitat contemplada. La noció de l'èxtasi com a culminació de la contemplació religiosa apareix ja en Filˇ d'Alexandria i és especialment desenvolupada per PlotÝ (veure text) i els neoplat˛nics, que conceben l'èxtasi com la fase de retorn cap a all˛ U, que s'aconsegueix a través d'un procÚs de purificaciˇ moral (veure text). Encara que també Sant AgustÝ tracta de l'èxtasi, aquesta noció va tenir un gran impacte en la filosofia medieval (especialment en Escot Eríugena i en Bernart de Claraval, que ho denomina excesus desmentiment) a través dels escrits del filòsof neoplatònic Pseudo Dionisi, que durant molt temps va ser considerat com Dionisi Areopagita, deixeble de Sant Pau. De manera semblant, aquesta noció va passar a formar part de les concepcions dels místics alemanys del segle XIV (Eckhart, Tauler, Suso), i també va ser tematitzada per Giordano Bruno.


2) En l'època moderna, els psic˛logues han assenyalat les semblances entre els estats d'èxtasi i de trÓnsit amb els produïts per les alteracions psíquiques induïdes per certes drogues que actuen sobre els neurotransmissors sinàptics (veure cervell).


3) Des d'una perspectiva completament diferent, i atenent fonamentalment a l'etimologia del terme
§iFJ"F4H, Sartre i Heidegger han anomenat èxtasi a les tres dimensions del temps.


 
  J. P. Sartre M. Heidegger


«Advenir, estat, present, ostenten els caràcters fenomŔnics del «a si», del «retro..,», del «deixar que facin front»....Els fenòmens del «a...», «retro...», «cap...», revelen en la temporalitat el ¦iFJ"J4i`< per excel·lència. La temporalitat és l'original «fora de si» en i per a si mateix. Anomenem, per tant, als caracteritzats fenòmens de l'advenir, l'estat i el present els «èxtasi» de la temporalitat. Aquesta no comença per ser un ens que després surt de si, sinó que la seva essència és la temporació en la unitat dels èxtasis».

_________________________________________________________

Martin Heidegger, L'ésser i el temps, FCE., Mèxic 1974, 5a ed., p.356.

(Veure text més ampli).
 
 

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra estÓ sota una llicŔncia de Creative Commons.