Capšalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopŔdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filos˛fic El coneixement La realitat L'Ússer humÓ L'acciˇ humana La societat

Hist˛ria -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporÓnia Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

propedèutica GEN.

(terme compost del llatí pro, para, i el grec B"4*,Ûj, paideuo, educar, instruir) En l'ús filosòfic, tota ciŔncia o tot coneixement sistemàtic que es dugui a terme com a introducció o «preparació» a una altra ciència. És, doncs, un ensenyament preparatori, preparació o camí d'accés a una ciència o a un coneixement; o també, ciència la finalitat del qual és la de servir de preparació per a l'aprofundiment d'una altra ciència. Pròpiament, la propedèutica no produeix saber objectiu, perquè aquest prové d'altres ciències, però disposa a ell. En aquest sentit Platˇ considerava la geometria i l'aritmètica com a coneixements propedèutics per a la filosofia (veure cita). Per això, segons es diu, va fer escriure en el pòrtic de la AcadŔmia: «que ningú entre aquí que no sigui geòmetra». Arist˛til, en considerar la lògica com l'Organon previ a l'estudi de la filosofia i de les ciències, la considerava com una propedèutica necessària per a tot coneixement. Així, la l˛gica clàssica, tal com es va entendre des d'Aristòtil, era una propedèutica en saber científic. En aquest sentit apareix en Kant, qui, en el prefaci a la segona edició de la Crítica de la raó pura, defineix l'estudi de la lògica com a preparació necessària per a qualsevol altre estudi, i la denomina «vestíbul» de les ciències (veure text) i considera també propedèutica, o exercici introductori per a la filosofia, a la seva mateixa filosofia crítica.

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra estÓ sota una llicŔncia de Creative Commons.