Capšalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopŔdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filos˛fic El coneixement La realitat L'Ússer humÓ L'acciˇ humana La societat

Hist˛ria -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporÓnia Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Capšalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopŔdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filos˛fic El coneixement La realitat L'Ússer humÓ L'acciˇ humana La societat

Hist˛ria -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporÓnia Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

macrocosmos-microcosmos GEN.

La unió d'aquests dos termes fa referència a una suposada relació de semblança entre ambdós. El macrocosmos seria el model imitat pel microcosmos o home: un cosmos en miniatura reflex de l'univers sencer o macrocosmos concebut com un gran organisme. La tesi d'aquesta correspondència es troba en abundants textos de totes les èpoques i de cultures diverses. Així, apareix en els albors de la filosofia presocrÓtica, però també en textos de la filosofia hindú, de la filosofia xinesa, en l'Avesta y en els Upanishads. En els albors del pensament occidental, i en relació amb lĺhilozoÝsme i amb la creença d'un cosmos animat per un Ónima del món, la correspondència entre micro i macrocosmos va ser sostinguda pels milesis, pels ˛rfics i pitag˛rics, per EmpŔdocles, Di˛genes d'Apol·lònia i per Dem˛crit («l'home és un microcosmos», DK.fr.34). En els corrents màgics, la correspondència entre macrocosmos i microcosmos s'ha concebut a partir de considerar que tant l'un com l'altre estan formats pels mateixos elements i disposats en el mateix ordre, diferenciant-se només en l'escala, de manera que el microcosmos és com una mena de reflex del macrocosmos. Això suposa la concepció del macrocosmos com un organisme viu i dóna peu a les concepcions màgiques -d'indubtable base antropom˛rfica-, que consideren que cada part del cos, i cada «destí» humà, està regit per la disposició dels astres. Al revés, es considerarà, en aquestes concepcions màgiques, que actuant sobre el microcosmos es pot influir al macrocosmos.

En el període clàssic de la filosofia grega aquesta tesi va ser defensada per Platˇ: el món i l'ànima del món van ser creats pel demiürg prenent com a model la forma d'un ésser viu ideal (Timeo, 30b, Arist˛til l'esmenta (Física, VIII 2,252b veure cita, Del Cel II,12, però no la comparteix, ja que evita qualsevol forma d'animisme en la seva cosmologia. En el període hel·lenístic va ser defensada pels estoics, per GalŔ, els gn˛stics, Filˇ, Procle i els neoplat˛nics. Per la seva banda, en la medicina hipocrÓtica, aquesta era una tesi fonamental.

En l'època medieval felicitat correspondència es va matisar a través del cristianisme que considerava l'home no com a imatge del cosmos, sinó creat «a imatge i semblança» de Déu.

Durant el Renaixement, i en el context d'un ressorgir de les concepcions organicistes i mágicas, va ser defensada, entre altres, per Nicolau de Cusa, TomÓs Campanella, Pico della Mirant-la, Giordano Bruno, i Paracels. Aquests autors, com, d'altra banda, els seguidors de la càbala i tots els astròlegs, van suposar l'existència de complexes relacions de correspondència entre els astres i determinades parts del cos humà, com també suggerien l'existència de corrents de simpatia entre determinades figures geomètriques, vidres i pedres precioses amb els humors corporals. Aquestes tesis van estar també presents entre molts artistes renaixentistes que veien en el nombre auri una manifestació d'aquesta relació (veure mística dels nombres). El triomf de la revolució científica i la nova mecànica, van refermar el paradigma mecanicista que va substituir l'anterior model organicista, que estava en les bases de les creences en la correspondència entre el macrocosmos i el microcosmos. Però, al seu torn, la crisi del mecanicisme i la seva crítica per part del romanticisme, van revifar aquella antiga creença que novament trobem en autors com Novalis i Schelling. D'una manera diferent apareix també en la concepció de les m˛nades de Leibniz (veure text). La dita tesi va influir a l'obra de R.H. Lotze: Microcosmos: idees sobre la història natural i sobre la història humana, publicat el 1864, que va significar una nova revitalització, de caràcter espiritualista, d'aquesta teoria metafísica.

 



Licencia de Creative Commons
Aquesta obra estÓ sota una llicŔncia de Creative Commons.