Capšalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopŔdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filos˛fic El coneixement La realitat L'Ússer humÓ L'acciˇ humana La societat

Hist˛ria -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporÓnia Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

sinequisme GEN.

Terme utilitzat per Ch. S. Peirce per designar el principi de continu´tat que actua en tots els àmbits de la realitat. Segons la concepció metafísica del dit autor, el dit principi té tant un abast epistemol˛gic com ontol˛gic. Epistemològicament el sinequisme (o principi de continuïtat) permet entendre la possibilitat de la mediació, i es relaciona amb la categoria fenomenològica de la «terceritat», que possibilita la relació mitjançada de quelcom primer amb quelcom segon que no podria donar-se si no existís continuïtat entre els elements relacionats. Aquesta categoria permet la intel·ligibilitat d'allò real, ja que entenem la realitat a través de signes que fan de mitjanvers entre l'objecte significat i el subjecte. Aquest esquema de mediació del signe és el model de totes les altres formes de mediació existents, en particular, les representades per les lleis de la natura. Ontològicament, doncs, es dóna un principi de continuïtat en allò existent. I les lleis de la ciència, més que esquemes que permeten comprendre la repetició dels fenòmens, són esquemes del desenvolupament continu.
 

źPeirce fas servir els conceptes de tiquisme i sinequisme per expressar el carÓcter obert i creatiu de l'univers, aixÝ com la seva naturalesa contÝnua o, millor, la idea de la novetat dintre de la continu´tat. L'univers Ús un procÚs continu de determinaciˇ creativa, on les lleis expressen els hÓbits que prenen les coses en llurs interaccions, i que s'encamina cap a l'imperi absolut de la raˇ encarnada en un sistema totalment racional i tancat. I aquÝ el final, l'absoluta racionalitat, Peirce l'emparella amb idea de l'amor c˛smic: la fi Ús el fi i actua per atracciˇ, Ús la causa final. En altres paraules: l'evoluciˇ de l'univers no Ús atzarosa. I en aquest punt Peirce invoca, com a ˙nica teoria admissible, l'idealisme de Schelling segons el qual la matŔria Ús sols esperit parcialment adormit a l'espera del seu despertar i realitzaciˇ.╗

EL PRAGMATISME AMERIC└ Antoni Defez (Universitat de Girona). Publicat en Terricabras (ed.), Hist˛ria del pensament filos˛fic i cientÝfic Vol. II. Universitat Oberta de Catalunya/Agora- Biblioteca Oberta, Barcelona, 2001, pÓgs: 133-153.


 
 

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra estÓ sota una llicŔncia de Creative Commons.