Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

arts liberals. GEN.

El sistema educatiu de l'Antiguitat tardana grega i romana i de l'Edat Mitjana, propi dels «homes lliures» (ja que eren les exercitades per la raó) en oposició a les arts servils, o manuals, pròpies dels serfs (exercitades amb el cos). Agustí d' Hipona les va denominar arts saeculares, enumerant entre elles la gramàtica, la retòrica, la dialèctica, l'aritmètica, la geometria i l'astronomia. Aquesta denominació partia de l'accepció del terme art entès com a conjunt de regles idònies per dirigir una determinada activitat, és a dir, com a sinònim d'una de les accepcions del terme tècnica, no en el sentit contemporani d'activitat orientada a la bellesa.

El primer a fixar-les en nombre de set (septem artes liberales) és, no obstant això, Marcià Capel·la, en el s. V. Aquesta divisió va servir per establir els estudis durant l'Edat Mitjana. Així, a partir de la reforma dels ensenyaments efectuats en el segle XI per Alcuí, les tres primeres arts liberals

formaven el trívium, arts del dir, i les quatre restants

formaven el quadrivium, arts del que s'ha dit (veure trivium i quadrivium).

En el transcurs de l'Edat Mitjana es va donar importància ara a un dels grups ara a l'altre, segons els períodes i els seus enfocaments doctrinals. Escot Eriúgena, per exemple, dóna més importància al quadrivium, mentre que els dialèctics del s. XII afavoreixen l'estudi del trívium. L'entrada de totes les obres lògiques d'Aristòtil impulsa el trívium, mentre que els estudis àrabs de caràcter positiu afavoreixen el desenvolupament del quadrivium, al qual aviat s'uneixen els diversos coneixements sobre medicina, òptica, mecànica i de tipus tècnic. Amb l'arribada de les universitats, l'ensenyament de les arts liberals s'efectua en les «facultats d'arts», que hi ha al costat de les de teologia, dret i medicina. Una d'aquestes facultats, la de les arts de París, va rebre amb entusiasme les obres físiques i metafísiques d'Aristòtil, donant lloc al averroisme llatí.

Amb el temps, les arts van quedar subsumides en el mateix estudi de la filosofia. A l'obra De divisione philosophiae, de Domènec Gundisalvi, les arts del trívium figuren en la propedèutica a la filosofia, com diferents de la lògica, i les del quadrivium en la corresponent a la filosofia teòrica, com a física i matemàtiques.

A partir del Renaixement, la noció d'art liberal va lligada, d'una banda, a un nou sentit de les arts considerades com a forjadores de bellesa i, d'altra banda, com pertanyents a professions liberals, no sotmeses a la disciplina de les corporacions dels artesans. En aquest sentit, es consideraven la pintura, l'escultura i, en general, allò que actualment es coneix com a belles arts.

 

 

Veure tècnica.

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.