Capalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosfic El coneixement La realitat L'sser hum L'acci humana La societat

Histria -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contempornia Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

objectivació GEN.

Terme que designa, d'una banda, el procés d'índole epistemològica mitjançant el qual el pensament obté l'objectivitat i, d'altra banda, designa el procés de realització de quelcom. En aquest últim sentit, l'esmentada noció és de tipus metafísic. Però ambdós significats s'uneixen en la filosofia de Kant. Per a aquest autor, l'objectivació és fruit d'una activitat transcendental que es produeix en la síntesi entre les formes a priori de la sensibilitat (l'espai i el temps) i els conceptes purs de l'enteniment (categories), que permet que s'objectivi all� donat en l'experiència, transformant-ho en objecte del coneixement. Per això l'objectivació de l'absolut és impossible, per més que aparegui com una persistent il·lusió de la raó. L'idealisme subjectiu de Fichte radicalitzarà aquesta tesi kantiana i entendrà l'objectivació com l'activitat pròpia del jo que «posa» els objectes.

Hegel, que sosté que la posició kantiana de rebuig de l'objectivació de l'absolut implica una renúncia al coneixement de la veritat, concebrà el procés d'objectivació en el segon dels sentits que hem esmentat al principi, i l'entendrà com a realització. Per a Hegel la realitat és la realització de la Idea que, d'aquesta manera, s'objectiva. En particular, l'objectivació és la realització efectiva de l'Esperit, que s'objectiva des de l'Esperit subjectiu cap a l'Esperit objectiu.

Marx, sense tornar a la tesi kantiana, inverteix la perspectiva hegeliana. D'una banda concep l'objectivació no a partir de la Idea hegeliana, sinó del treball humà concret. Aquest procés designa la realització efectiva i concreta del ser genèric humà en el treball que, d'aquesta manera, es produeix a si mateix i als altres: «L'animal forma únicament segons la necessitat i la mesura de l'espècie a què pertany, mentre que l'home sap produir segons la mesura de qualsevol espècie i sap sempre imposar a l'objecte la mesura que li és inherent; per això l'home crea també segons les lleis de la bellesa. Per això, precisament, és només en l'elaboració del món objectiu on l'home s'afirma realment com un ésser genèric. Aquesta producció és la seva vida genèrica activa. Mitjançant ella sembla la natura com la seva obra i la seva realitat. L'objecte del treball és per això l'objectivació de la vida genèrica de l'home, perquè aquest es desplega no sols intel·lectualment, com en la consciència, sinó activament i realment, i es contempla a si mateix en un món creat per ell.» (veure text més ampli). En aquest sentit, l'objectivació és el procés que es deriva directament del treball, que no sols produeix objectes sinó que permet a la humanitat realitzar-se a si mateixa.

D'altra banda, i en un sentit diferent, en la mesura que el treball és treball alienat, el treballador es veu desrealitzat i desposseït, l'objectivació llavors significa despossessió de l'objecte o del fruit d'aquest treball. Per això Marx diu: «El producte del treball és el treball que s'ha fixat en un objecte, que s'ha fet cosa; el producte és l'objectivació del treball. La realització del treball és la seva objectivació. Aquesta realització del treball apareix a l'estadi de l'Economia Política com desrealització del treballador, l'objectivació com a pèrdua de l'objecte i servitud a ell, l'apropiació com a estranyament, com a alienació. [...] L'objectivació apareix fins a tal punt com a pèrdua de l'objecte que el treballador es veu privat dels objectes més necessaris no sols per a la vida, sinó fins i tot per al treball. És més, el treball mateix es converteix en un objecte del qual el treballador només pot apoderar-se amb el major esforç i les més extraordinàries interrupcions. [...] Totes aquestes conseqüències estan determinades pel fet que el treballador es relaciona amb el producte del seu treball com un objecte estrany. Partint d'aquest supòsit, és evident que com més es bolca el treballador en el seu treball, tant mes poderós és el món estrany, objectiu que crea enfront de si i tant més pobres són ell mateix i el seu món interior, tant menys amo de si mateix és» (veure text més ampli). Fruit d'aquest procés és l'aparició de l'alienació de la consciència, és a dir, de la ideologia que confon la realitat concreta amb les seves representacions. Llavors l'objectivació és la forma d'alienació que consisteix a substituir la realitat material per les idees de la falsa consciència, que es prenen com a autèntics objectes.

Veure objectivitat, objectiu, no jo, alienació.
 

Anuncis Exponsor

 





Licencia de Creative Commons
Aquesta obra est� sota una llic�ncia de Creative Commons.