Capšalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopŔdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filos˛fic El coneixement La realitat L'Ússer humÓ L'acciˇ humana La societat

Hist˛ria -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporÓnia Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Capšalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopŔdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filos˛fic El coneixement La realitat L'Ússer humÓ L'acciˇ humana La societat

Hist˛ria -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporÓnia Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

oligarquia GEN.

(del grec òlígos, pocs, i ârkein, poder: el govern d'uns pocs) Segons Platˇ, l'oligarquia és el govern del grup restringit dels més rics, que governeu en funció del càlcul dels interessos econòmics i, en particular, de l'acreixement de les seves pròpies riqueses. En aquest cas, diu Plató en La República, ja no es tracta d'una societat, sinó de dues: la dels més pobres i la dels més rics, que habiten en un mateix espai i conspiren els uns contra els altres.

Ja en l'antiguitat, l'estudi de les formes polÝtiques distingia entre el govern d'un, el govern de pocs i el govern de tots. El primer Ús el que correspon a la monarquia, el segon a l'aristocrÓcia i el tercer a la democrÓcia. Segons Platˇ, cadascuna d'aquestes formes de govern tÚ la seva contrafigura degenerada. La decadència de l'aristocràcia origina la timocràcia, poder dels militars que, al seu torn, degenera en oligarquia, en la que una minoria sense escrúpols oprimeix a la resta de la població. La rebel·lió del poble contra l'oligarquia genera la democràcia (poder de tots) però, segons Plató, ja que el poble no està preparat per governar, la democràcia degenera en demagògia i origina la tirania. (Veure text). No obstant això, malgrat que Plató defensa en La República un model polític dirigit per uns pocs governants (els governants-fil˛sofs), en les Lleis matisa aquesta posició i proclama la necessitat d'una forma de govern intermèdia entre la democràcia i la monarquia basada, al seu torn, en la distinció entre dues classes d'igualtat que matisa l'ideal de la isonomia (veure text).
 
 

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra estÓ sota una llicŔncia de Creative Commons.