Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Thom, René HIST. (1923- 2002) `thom.wav', `play"]

Matemàtic i filòsof francès nascut a Montbéliart l'any 1923, creador de la important teoria de les catàstrofes. Va rebre les més grans distincions que pot rebre un matemàtic (entres elles, la medalla Fields, equivalent al Premi Nobel en Matemàtiques), la medalla Brower, el gran Premi Científic de París, etc.. Doctor honoris causa per diverses universitats, i membre de les més prestigioses acadèmies de ciències. Però la seva investigació matemàtica, i en especial la seva teoria de les catàstrofes, es prolonga en una fecunda reflexió filosòfica de gran importància per a l'epistemologia contemporània.

El caràcter més innovador de la seva reflexió filosoficomatemàtica, iniciada arran de l'estudi de la morfogènesis, consisteix en la seva elaboració d'un mètode qualitatiu per interpretar els fenòmens naturals. La seva teoria, trencant amb el discurs i l'estil predominants en la ciència contemporània, no pretén un domini tècnic de la natura, sinó una comprensió racional d'aquesta. Els procediments hermenèutics (paràboles, els anomena Thom) que permeten la comprensió racional de les catàstrofes (o fenòmens de discontinuïtat sobtada en sistemes aparentment estables), indiquen que la intel·ligibilitat de la natura es manifesta qualitativament. Lligant entre si els conceptes de forma, estructura i sentit, elabora un model dirigit a la reconstrucció matemàtica de la realitat física, i a la constitució d'una ontologia regional dels fenòmens estructurals i morfològics. La teoria de les catàstrofes de Thom, en privilegiar els aspectes qualitatius sobre els quantitatius en la interpretació de la natura, l'acosta a una reinterpretació d'Aristòtil (la matèria aspirant a la forma).

La impredictibilitat de la teoria de les catàstrofes, lluny de minvar el seu valor científic, obre una nova perspectiva en la ciència i en la filosofia: d'una banda trenca el discurs de la tecnociència dirigida al domini de la natura més que a la comprensió racional d'aquesta; per una altra, obre una nova via d'investigació filosòfica, que està en la línia d'altres aportacions científiques com les relacionades amb la geometria dels fractals de Mandelbrot, la física del caos, o l'estudi de Prigogine sobre els sistemes allunyats de l'equilibri. En certa forma, Thom es troba en la línia que, arrencant des d'Aristòtil, configura la filosofia natural (dit pel mateix Thom), i el seu projecte confessat és el de geometritzar el pensament a partir d'una teoria del món basada en el continuo més que en el número. Tracta, doncs, de construir una física del sentit (semiofísica, l'anomena), i una teoria general de la intel·ligibilitat basada en una reinterpretació matemàtica de l'hilemorfisme aristotèlic. Per aquest vast projecte, I. Ekeland ha comparat la seva obra principal amb el Timeo de Plató.

Veure teoria de les catàstrofes.

Enllaços externs:

http://es.wikipedia.org

 

Obres
 
  • René Thom, Stabilité structurelle et morphogénèse, Interédition, París, 1977 (Estabilidad estructural y morfogénesis, Gedisa)
  • René Thom, Paraboles et catastrophes, Flammarion, París, 1983 (Parábolas y Catástrofes)
  • René Thom, Esquisse d'une sémiophysique : Physique aristotélicienne et théorie des catastrophes, Interédition, París, 1989 (Esbozo de una semiofísica: Física aristotélica y teoría de las catastrofes, Gedisa)
  • René Thom, Apologie du logos, Hachette, Paris, 1990 (Apología del Logos)
  • René Thom y Emile Noël, Prédire n'est pas expliquer, Flammarion, París, 1993. (Predecir no es explicar)
  • René Thom, Pour une théorie de la morphogénèse (Por una teoría de la morfogénesis). En Les sciences de la forme aujourd'hui (Las ciencias de la forma hoy en día), Seuil, París, 1994

 

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.