Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Lewis, Clarence Irving (1883-1964) HIST. `lewisci.wav', `play"]

Filòsof i lògic nord-americà, especialment conegut per ser un dels fundadors de la lògica modal. Va néixer a Stoneham (Massachusetts, EE.UU.) i va morir a Cambridge (Mass.). Va ser professor a la Universitat de Califòrnia (1911-1920) i a la de Harvard (1920-1953).

A la seva obra A Survey of Symbolic Logic (1918), va estudiar les paradoxes derivades de la confusió entre el condicional lògic i la implicació material, que condueixen que una proposició falsa, simplement per ser-ho, hauria d'implicar qualsevol proposició; mentre que una proposició vertadera, simplement per ser-ho, hauria de ser implicada per qualsevol proposició. En efecte, en la formulació clàssica efectuada pels megàrics, i formalitzada per Frege, Russell i Whitehead, el condicional té la següent taula de valors veritatius:

 
 

Només en el cas que l'antecedent sigui vertader i el conseqüent fals, el condicional és fals.


Per evitar les paradoxes de la implicació material, Lewis elimina la possibilitat que si l'antecedent és fals i el conseqüent vertader, pugui considerar-se vertadera la implicació estricta. A partir d'aquí elabora la teoria de la implicació estricta, que està en la base de la moderna lògica modal. El sistema de la implicació estricta amplia el camp de la inferència lògica en permetre estudiar què implicaria una proposició falsa si fos vertadera. Segons Lewis, una proposició implicaria estrictament una altra si, i només si, és impossible que la primera sigui vertadera i la segona falsa. Per a ell la inferència deductiva ha de prendre en consideració el significat de la proposició. Proposa una lògica intensional basada en la seva implicació estricta per substituir una lògica extensional fundada en el condicional lògic. A la seva obra (escrita conjuntament amb C.H. Langford, el 1932) Symbolic Logic, elabora l'operador modal de possibilitat, construeix sistemes axiomàtics d'implicació estricta, i crea els fonaments de la lògica modal. A més dels seus estudis sobre lògica també es va ocupar d'epistemologia i ètica. Al camp de l'epistemologia va defensar que només és possible parlar de coneixement si correlativament hi ha possibilitat d'error o, el que és el mateix, només pot parlar-se de coneixement falsable. Va defensar també que fins i tot les lleis lògiques poden canviar, ja que l'únic criteri de la seva acceptabilitat és la seva utilitat o eficiència pragmàtica.

Veure Implicació, condicional, Obres

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.