Capšalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopŔdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filos˛fic El coneixement La realitat L'Ússer humÓ L'acciˇ humana La societat

Hist˛ria -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporÓnia Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Levinas, Emmanuel (1906 - 1995) HIST. `levinas.wav', `play"]

Fil˛sof francŔs d'origen jueu lituÓ (va nÚixer a Kovno el 1906). Des de la seva infància va rebre moltes influències de la tradició hebraica i de la Biblia. La seva família va emigrar a Ucraïna el 1914, on va passar la seva joventut fins que el 1923 va marxar a França. Va estudiar filosofia a Estrasburg, on va travar amistat amb Maurice Blanchot. Després d'ampliar estudis a Friburg el 1928-1929 (on va estudiar amb Husserl i Heidegger), es va traslladar a París, i va freqüentar els cercles de Jean Wahl i Gabriel Marcel.

Acabada la Segona Guerra Mundial va ser director de l'Escola Normal Israelita, i va reprendre els estudis talmúdics. L'any 1961 -amb la seva obra Totalitat i infinit- va obtenir el cÓrrec de professor a Poitiers, posteriorment, a Nanterre i, a París IV, fins a la seva jubilació el 1984. La seva primera gran influència, a més del pensament de la tradició jueva, va ser la filosofia d'Henri Bergson, però aquesta influència es va veure ampliada per la dels seus mestres Husserl i Heidegger, a Friburg, que li van influir decisivament. A partir d'aquest moment es va vincular al corrent fenomenol˛gic. Va dedicar la seva tesi (La teoria de la intuïció en la fenomenologia de Husserl, publicada el 1930, i que al seu torn va influir en Sartre) a l'estudi de la fenomenologia husserliana vista des d'un prisma mediatitzat per Heidegger. Aquests dos autors van causar en ell un durador impacte, encara que es va desmarcar d'ells en diversos aspectes. Accepta el mètode d'anàlisi intencional de Husserl i, en general, accepta la seva orientació fenomenològica, però dirigeix la fenomenologia cap al terreny de l'ètica, àmbit en què s'ha centrat el més important del seu pensament. Des d'aquesta perspectiva de l'estudi ètic va recriminar Heidegger que les seves anàlisis hagin posat excessiu èmfasi en la pura relació abstracta amb l'ésser, descuidant la dimensió ètica. Per a Levinas l'home no és merament «el pastor del ser», ni algú que hagi de trobar el sentit del ser enfosquit per la tradició històrica, sinó algú el sentit de la qual només pot ser trobat en la seva relació amb l'altre. No obstant això, segueix Heidegger en la prossecució de l'exploració ontològica des de l'obertura del ser per anar més enllà (au-delà) del ser, a allò altre del ser -que és un ésser per a un altre-, no un transmˇn o un altre ser. En aquesta perspectiva, la tradicional relació entre subjecte i objecte desapareix i, en la seva concepció, l'aspecte fonamental és la noció de la presència de l'altre, irreductible al jo, i que ha de ser respectat, perquè sense l'altre, el jo tampoc pot ser si mateix, i sense la seva presència no pot existir cap significat. D'aquesta manera considera l'Ŕtica com el centre mateix del pensament. Amb aquesta consideració s'aparta d'una llarga tradició filosòfica que ha intentat pensar la unitat del ser (la il·lusió d'aquest), per centrar-se en l'alteritat de l'Altre (veure all˛ mateix i allò altre). Posteriorment va centrar la seva reflexió sobre la defensa de la subjectivitat basada en l'idea d'infinit, entès com aquella obertura al reconeixement de l'altre.


Enllßšos esterns:

http://fr.wikipedia.org

http://es.wikipedia.org

http://home.pacbell.net/atterton/levinas/

Obres

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra estÓ sota una llicŔncia de Creative Commons.