FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

món intel·ligible, món visible GEN.

Divisió efectuada per Plató per distingir entre les idees i el món purament físic. El món intel·ligible és el món de les idees, que només pot ser conegut per la raó, per oposició al món sensible que és conegut a través dels sentits. Donada la importància que Plató atorga a la visió, a la que considera com una metàfora del procés del coneixement (en la metàfora de la línia, per exemple), sovint prefereix utilitzar l'expressió món visible en comptes de món sensible. Per a Plató, el món intel·ligible o món de les idees és la vertadera realitat, que atorga intel·ligibilitat al món sensible o material i, en definitiva, és el que dóna a el que hi ha la característica de cosmos (i`F:@H) ja que és el que ordena tot allò existent. En canvi, el món sensible és el de la mera aparença. Ja que Plató efectua un paral·lelisme entre aquesta divisió ontològica i els graus del coneixement, també afirma que l'autèntic coneixement o episteme (¦B4FJZ:0) és del món intel·ligible, mentre que el coneixement propi del món sensible és només opinió o doxa (*`>").

La relació entre aquests dos mons és una relació de participació o metexis (:,JXPT), de presència o parousía (B"D@LF\") i imitació o mímesis (:\:0F4H). El món material o sensible és només una representació del món immutable de les idees. (Representació tant en el sentit més espacial i de «estar en comptes de» -com es diu del representant de comerç o del representant polític-, com de representació en el sentit més temporal, és a dir, de portar a la presència o tornar a fer presents les idees intemporals -com es diu de la representació teatral en què es torna a fer o representar un paper prèviament escrit, per exemple). Alguns dels textos clàssics en què Plató exposa amb més claredat aquesta distinció i separació entre ambdós mons són els coneguts com metàfora de la línia, i el mite de la caverna (veure text de la metàfora de la línia / veure text del mite de la caverna ).

Sant Agustí, influenciat pel neoplatonisme, identifica el món intel·ligible amb les rationes aeternae de la ment divina, de forma que les idees són els arquetipus dels quals es val Déu per crear el món sensible que, d'aquesta manera, és també una còpia de l'intel·ligible.

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.