Capšalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopŔdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filos˛fic El coneixement La realitat L'Ússer humÓ L'acciˇ humana La societat

Hist˛ria -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporÓnia Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

methexis GEN.

(del grec :X2,.4H, que es tradueix per participació) En la teoria de les idees de Plató indica una de les formes de relació entre les idees i el món sensible, o entre les idees mateixes. A més d'aquesta relació de participació o :X2,.4H (methexis), Plató també afirma que les coses del món sensible es relacionen amb les idees a través de la imitació o :\:0F4H (mimesi), i de la presència o B"D@LF\" (parousia). La participació es relaciona amb la parousia perquè les coses participen de les idees en quant que aquestes estan presents en les coses (Fedˇ, 100cd, veure text), i en el Timeu (49a-50c) afirma que el cosmos és una mimesi o imitació de les idees realitzada pel demiürg, de manera que les coses són imitacions de les idees eternes que actuen com a paradigma (paradeígmata) de les coses sensibles (també defensa aquesta tesi en la República, 597a). Però on Plató analitza més detingudament la noció de participació és en el Parmènides (131a-134a), obra en la qual, després de sustentar que les coses són en la mesura que participen de les idees (són grans o petites perquè participen de la idea de magnitud, són semblants perquè participen de la idea de semblança, etc.), es pregunta si una cosa participa de tota la idea que li serveix de model o paradigma o si participa només d'una part d'ella. Davant aquesta pròpia objecció que es planteja ell mateix, Plató dóna dues respostes diferents:
1) D'una banda, afirma que pot comparar-se la participació a la il·luminació, perquè la idea, igual que un focus de llum (o el dia, diu ell) que il·lumina totes les coses sense deixar de ser un mateix focus, pot ser participada per una multiplicitat sense deixar de ser única.
2) D'altra banda, també compara la participació amb l'extensió d'un únic vel sobre una multiplicitat de coses. En aquest cas cadascuna de les coses participaria d'una part de la idea.
Però en el Parmènides no s'arriba a cap conclusió definitiva sobre la noció de participació i s'assenyala les moltes dificultats que suposa la relació entre les idees i el món sensible. Plató torna a analitzar aquesta noció en el Sofista (253d), on l'estudia des del punt de vista de la seva divisió dicot˛mica.
 
Aristòtil va criticar la noció platònica de :X2,.4H (methexis) en la seva Metafísica (987b), i la va identificar a la concepció pitagòrica segons la qual les coses existeixen per imitació dels nombres (veure text).
 

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra estÓ sota una llicŔncia de Creative Commons.