Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

deducció LÒG.

(del llatí deductio, acció de derivar o fer descendir, conducció; correspon als aristotèlics GB"(T(Z, apagogé, i GB`*,4>4H, apódeixis) Operació mental, anomenada inferència, per la que afirmem la veritat d’un enunciat partint de la veritat d’enunciats coneguts. Una deducció pren la forma expressa d’un raonament, o seqüència de fórmules que o són axiomes, o teoremes, o premisses o fórmules derivades d’altres mitjançant regles d’inferència. A tota deducció formal li correspon una estructura, o forma. Els raonaments poden ser vàlids, o correctes, o invàlids i incorrectes.

Una deducció formal consta d’una seqüència finita de fórmules que o són supòsits inicials, axiomes o teoremes, o bé fórmules que se segueixen lògicament dels supòsits inicials per aplicació de regles. L’últim element de la seqüència és la conclusió del raonament.

No és rar, en la lògica moderna, preferir el terme derivació al de deducció.
 
 
 
 
 

 


Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.