Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

pràctic GEN.

(del llatí practicus, i del grec BD"6J46`l, praktikós, en ambdós casos allò referent a la realització i a la acció)

En general, com oposat a allò teòric, es refereix al que efectivament es porta o pot dur-se a terme al terreny de la realitat tangible, o allò que té per finalitat arribar a ser en l’ordre del real i no ser simplement quelcom merament ideal; allò factible, per tant: «pràctic és allò que pot posar-se en pràctica». En aquest sentit, es confon, de vegades, amb l’útil, o allò realitzable, i es parla així de la «inutilitat» de les teories i de la filosofia com d’un tipus de coneixement, la utilitat del qual no és directament tangible, atès que «no serveix per a res», en el sentit que no pot «concretar-se» en quelcom que s’expressa visiblement, i d’una manera concret, en la realitat.

Però el sentit més antic de «pràctic» és, en filosofia, el que ja utilitza Aristòtil, en els textos del qual allò pràctic és un tipus de coneixement distint del teòric i del productiu:

Pràctic, en sentit aristotèlic és, doncs, allò que es refereix a l’acció i a la vida, en un sentit excel·lent, a la bona acció o a la «vida bona». En aquest segon sentit -no en el primer del tècnicament factible-, pràctic és, per consegüent, allò que millora la vida humana. No és possible afirmar que la més abstracta de les teories, i en concret la filosofia, no serveix a la finalitat de millorar la vida de l’home (veure cita). L'utilitarisme defineix allò útil en un sentit semblant.

Kant va submergir el terme en el món de la moral i el va aplicar a l’àmbit que li correspon: al de la raó pràctica; pràctic no és allò que s’ha conegut, sinó allò que s’ha realitzat per la raó que lliurement se sotmet a l’ordre moral; això és, l’acció moral (veure cita).

L’idealisme alemany es va recolzar en Kant per atorgar a l’acció humana la funció de constituir o construir l’ordre real; així en Fichte, Schelling i, sobretot, Hegel.

Marx adopta, invertint-ho, aquest punt de vista per fer de la praxis humana l’instrument de la transformació del món, possibilitat pràctica en grau excel·lent (veure cita).

Difícilment pot haver-hi una bona pràctica sense una teoria adequada: així ho ressalta la definició general de «pràctica» que dóna Kant, com a realització d’un fi a partir d’una orientació teòrica (veure cita).

 

Veure praxis.

 


Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.