FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos |
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ... |
Loading
|
sil·logisme pràctic LÒG.
Raonament en forma de sil·logisme que representa, segons Aristòtil, el mode de raonar de la persona que decideix actuar. Aristòtil anomena a aquest tipus de raonaments «sil·logismes del que ha de fer-se» (FL88(4F:@\ Jä< BD"6Jä<, sylogismoi tàs praktón; Ètica a Nicòmac VI, 12). Consta d’una premissa major que expressa el cas general del que és bo o del bé que l’agent desitja («El dolç és agradable»); d’una premissa menor que expressa el mitjà d’aconseguir aquell bé o que és un exemple concret d’aquest («Heus aquí una ocasió de menjar pastissos»); i d’una conclusió que refereix l’actuació, o acció, a la que l’agent es veu portat per les premisses establertes.
El dolç és agradable | Premissa major |
Heus aquí l’ocasió de menjar pastissos | Premissa menor |
_____________________________ | |
Els provo | Conclusió |
La recta conformació d’aquest ull de l’ànima no es produeix sense virtut, [...] ja que els raonament d’ordre pràctic tenen un principi. Per exemple, «ja que el fi és aquest», o «ja que el millor és això», fos el que fos [...], i aquest fi no sembla clar sinó al bo, perquè la maldat ens perverteix i fa que ens enganyem quant als principis de l’acció. De manera que evidentment és impossible ser prudent no sent bo.
____________________________________________________________________
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.