FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Llibre primer. Capítol I. Que la desesperació és la malaltia mortal

La desesperació és una malaltia pròpia de l'esperit, del jo, i per consegüent pot revestir tres formes: la del desesperat que ignora posseir un jo (desesperació impròpiament tal), la del desesperat que no vol ser si mateix i la del desesperat que vol ser si mateix.

L'home és esperit. Mes, què és l'esperit? L'esperit és el jo. Però, què és el jo? El jo és una relació que es relaciona amb si mateixa, o dit d'una altra manera: és el que en la relació fa que aquesta es relacioni amb si mateixa. El jo no és la relació, sinó el fet que la relació es relacioni amb si mateixa. L'home és una síntesi d'infinitud i finitud, del temporal i allò etern, de llibertat i de necessitat, en una paraula; és una síntesi. I una síntesi és una relació entre dos termes L'home, considerat d'aquesta manera no és encara un jo

En una relació entre dos termes, la relació és allò tercer com a unitat negativa i els dos es relacionen amb la relació i en relació amb aquesta; d'aquesta manera, i en el que afecta la definició del «ànima», la relació entre l'ànima i el cos és una simple relació. Al contrari, si la relació es relaciona amb si mateixa, llavors aquesta relació és allò tercer positiu, i això és com calment el jo.

Una tal relació que es relaciona amb si mateixa -és a dir, un jo- ha d'haver-se posat a si mateixa, o haver estat posada per un altre.

Si la relació, que es relaciona amb si mateixa, ha estat posada per un altre, llavors segurament que la relació és allò tercer, però aquesta relació, això tercer, és per la seva banda una relació que malgrat tot es relaciona amb el que ha posat la relació sencera.

Una relació així derivada és el jo de l'home; una relació que es relaciona amb si mateixa i que en tant es relaciona amb si mateixa està relacionant-se a un un altre. A això es deu el que puguin donar-se dues formes de desesperació pròpiament tal. Si el jo de l'home s'hagués posat a si mateix no podria parlar-se més que d'una sola forma: la de no voler un ser si mateix, la de voler alliberar-se de si mateix; però no podria parlar-se de la desesperació que consisteix que un vulgui ser si mateix. Precisament aquesta última forma expressa la dependència de la relació assabenta-la dependència del jo-; expressa la impossibilitat que el jo pugui aconseguir per les seves pròpies forces l'equilibri i el repòs, o romandre en ells, tret que mentre es relaciona amb si mateix ho faci també respecte d'allò que ha posat tota la relació. I per cert que aquesta segona forma de desesperació-la d'un que desesperadament vulgui ser si mateix- lluny de constituir una peculiar espècie de desesperació representa, al contrari, una forma de tal caràcter que en definitiva totes les formes de desesperació es resolen i convergeixen en ella. Per això, si qui es creu personalment un desesperat, caient en el degut compte de la desesperació que és presa i no parlant sense sentit sobre aquesta com de quelcom que simplement li succeeix-quelcom així com el que li ocorre a què pateix vertígens, que enganyat pels seus mateixos nervis no fa més que parlar d'un cert pes que li tira sota els polsos, o de quelcom que li hagués caigut sobre el cap, etc..., en quant tal pes o pressió no és en realitat res extern, sinó un reflex invertit de la pròpia interioritat-si tal desesperat, repeteixo, pretén amb totes les seves forces, per si mateix i ni més menys que per si mateix, eliminar la desesperació, no podrà per menys de verificar que malgrat tot roman en aquesta i que l'únic que aconsegueix amb el seu enorme esforç supòsit no és una altra cosa que anar-se'n enfonsant més profundament en una encara més profunda desesperació. La discordança de la desesperació no és una simple discordança, sinó la d'una relació que es relaciona amb si mateixa i que ha estat posada per un altre; de manera que la discordança d'aquesta relació, existent de per si, es reflecteix a més a més infinitament en la relació en poder que la fonamenta.

Perquè, com calment, la fórmula que descriu la situació del jo, un cop que ha quedat exterminada per complet la desesperació, és la següent: que a l'autorrelacionarse i voler ser si mateix, el jo es recolzi d'una manera lúcida en el poder que ho ha creat.

__________________________________________________

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.