FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

just mig ÈTI.

Segons Aristòtil la virtut moral és el just mig entre dos extrems. Per exemple, la valentia és el just mig entre la covardia i la temeritat. Ambdós extrems són defectuosos i l'equilibri és la condició de la virtuositat. Aquesta tesi es recolza en la seva concepció de la virtut, a la que concep com un hàbit que s'ha d'adquirir voluntàriament a partir d'una prèvia potencialitat, i ha de desenvolupar-se mitjançant l'aprenentatge (per tant pot ensenyar-se), en el cas de les virtuts intel·lectuals o noéticas, i per la repetició d'actes bons, en el cas de les virtuts ètiques. La teoria del just mig suposa la prudència (veure també eunomia) com guia de l'acció moral ja que, atès que l'ètica no és una ciència exacta, només la recta raó governada per la prudència garanteix la trobada de la mesura. Ha de tenir-se en compte que aquest punt mitjà entre dos extrems no és equivalent a una defensa de la mediocritat, sinó expressió de les directrius racionals, que han de mitjançar entre els impulsos irracionals, i és expressió de l'ideal de mesura de la cultura grega oposada a la hybris (veure text).

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.