Capšalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopŔdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filos˛fic El coneixement La realitat L'Ússer humÓ L'acciˇ humana La societat

Hist˛ria -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporÓnia Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

història GEN.

(del grec ÊFJ@D\", història, investigació, ciència, de historein, descriure, investigar; en Aristòtil, coneixement d'allò individual)

Conjunt de fets succeïts en el passat referibles a l'home (significant les res gestas) i també investigació i descripció d'aquests mateixos fets passats (significant l'historiam rerum gestarum). El primer sentit al·ludeix a la realitat de l'home que es desenvolupa, com individu social, en el temps; al·ludeix en definitiva, a la historicitat de l'existència humana. El segon remet al coneixement d'aquesta mateixa realitat; a la història del que succeeix; en aquest segon sentit se li dóna també el nom d'historiografia (veure text).

L'objecte d'aquesta ciència són els fets passats de l'home (no de la naturalesa, perquè en aquest cas es tractaria només d'una «història natural», tal com es denominaven en el s. XVIII les investigacions descriptives sobre la natura, i no d'una «història humana»), però no qualsevol classe de fets, sinó aquells precisament que es consideren rellevants social o políticament: les res publicae gestae, no les coses privades; de les primeres, no de la segones, es construeix la història. Li és essencial a aquesta ciència el fet de ser  una narració cronològica i objectiva dels esdeveniments, la temporalitat, per tant, dels fets en el seu succeir lineal, en el que és possible establir relacions de causa i efecte, i no de mera successió, procurant al mateix temps una interpretació i explicació dels mateixos.

Enfront d'un positivisme històric, no obstant això, basat en una atenció exclusiva als fets i consistent en una cronologia de fets objectius, en la mesura que sigui possible, i en l'estudi de la causalitat que els regeix, l'anomenada «Escola dels Annals», que deu el seu origen als «Annales d´histoire économique et sociale», fundats el 1929 per Lucien Febvre (1878-1956) i Marc Bloch (1886-1944), planteja més aviat la necessitat d'atendre a les estructures internes de la societat, com a economia, cultura, grups socials, relacions socials, etc., que constitueixen objectes d'estudi més susceptibles de tractament científic que els simples esdeveniments. De totes maneres, fins i tot reclamant-se com a ciència, sobretot per la utilització d'una metodologia rigorosa per a la investigació, la història pertany al tipus de ciències denominades idiogràfiques per oposició a les nomotètiques, o al conjunt de ciències de l'esperit, en expressió de Dilthey o de les ciències humanes en general. Se li discuteix la possibilitat de recórrer a la experimentació de les hipòtesis i a la predicció dels esdeveniments, però se li atribueix la capacitat de comprendre les conseqüències de la temporalitat de l'home i fins i tot la de poder captar, d'alguna forma, la «vida» humana. De fet, la interpretació històrica, el mètode històric, és un dels aspectes de l'hermenèutica.

El tipus d'explicació científica més usat en les ciències històriques és el propi dels models genètic i funcional o teleològic.

 

Estudis

 


Licencia de Creative Commons
Aquesta obra estÓ sota una llicŔncia de Creative Commons.