Capšalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopŔdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filos˛fic El coneixement La realitat L'Ússer humÓ L'acciˇ humana La societat

Hist˛ria -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporÓnia Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Capšalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopŔdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filos˛fic El coneixement La realitat L'Ússer humÓ L'acciˇ humana La societat

Hist˛ria -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporÓnia Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

postulats de la raó pràctica HIST.

En la filosofia moral de Kant, en la Crítica de la raó pràctica, la llibertat, la immortalitat de l'ànima i l'existència de Déu, en quant exigides a priori per la raó humana, com a condicions de possibilitat de la llei moral i del que aquesta prescriu (veure text). Així com la raó teòrica parteix del fet que hi ha coneixement científic i indaga, en conseqüència, com és possible, així també, en la raó pràctica, parteix Kant del factum, del fet, que l'home és moral i, en conseqüència, indaga les condicions de possibilitat d'aquest fet: són els «postulats» de la raó pràctica (veure cita).

El primer d'ells és la llibertat. D'ella n'ofereix dues nocions: com a independència de l'home respecte de la causalitat natural, o determinisme de la natura, per la qual l'home no està (definició negativa: voluntat no sotmesa a la natura) obligat a ella, perquè en cas contrari no podria considerar-se responsable del que fa, i com autonomia de la voluntat de donar-se la llei (moral) a si mateix, o de ser la seva pr˛pia causalitat (definiciˇ positiva: natura sotmesa a una voluntat), que Ús l'˙nica classe de moralitat digna de l'home, en entendre de Kant. La llibertat Ús un postulat de la raˇ prÓctica perquŔ coincideix amb la primera reflexiˇ de la raˇ sobre la moralitat. Si l'home Ús moral, si la moralitat Ús, en conseqŘŔncia, źbÚ suprem» de l'home, la natura d'aquest bé suprem que la voluntat mateixa s'imposa exigeix que en algun moment el bé suprem sigui també «bÚ complet», perfecte o consumat, això és, que l'home sigui efectivament virtuós i feliç a un mateix temps. Ara bé, la moralitat completa és inabastable en una vida finita; exigeix un progrés infinit, només abastable en una vida immortal. Però, a més a més, la coincidència de felicitat i moralitat en la voluntat humana només és possible idealment si aquesta voluntat s'identifica amb una voluntat moralment perfecta, santa i omnipotent alhora. La consideració del «bÚ suprem», de la moralitat que ha de poder identificar-se amb el bé complet de l'home, porta a pensar en la necessitat d'una voluntat humana lliure, d'un món intel·ligible, la immortalitat, i en l'existència d'un ser suprem. Això és, els tres «postulats de la raó pràctica». És un coneixement pràctic (veure text) de la raó, moralment necessari, diu Kant, a qui l'home no pot renunciar. Els postulats coincideixen amb les idees transcendentals de la raó, vistes des de les exigències de la raó pràctica (veure text).


Licencia de Creative Commons
Aquesta obra estÓ sota una llicŔncia de Creative Commons.