Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

analítica HIST.

El nom que Aristòtil dóna a la lògica (U<"8LJ46, analytiká, llibres analítics). Però entre les obres lògiques d'Aristòtil s'inclouen altres obres amb altres noms, com, per exemple, Categories, a més dels Analítics primers (o Anteriors: Analytiká prótera) i els Analítics segons (o Posteriors: Analytiká hystera), obres escrites durant la seva permanència en el Liceu (335-322). Els Analítics primers representen un tractat de lògica formal sobre el sil·logisme, que pot dir-se que neix amb Aristòtil, mentre que els Analítics segons tracten del sil·logisme vertader, o demostració, i de la natura i estructura de la ciència.

En Kant, en canvi, la «Analítica» (transcendental), junt amb la «Dialèctica» (transcendental), constitueix l'anomenada «Lògica transcendental»; enfront del nom de «lògica de l'aparença», que Kant dóna a la dialèctica, a l'analítica l'anomena «lògica de la veritat». Junt amb l' «Estètica transcendental» constitueixen elles tres la primera part de la Crítica de la raó pura, o «Doctrina transcendental dels elements». Respectant l'etimologia de la paraula (anàlisi: resolució d'una totalitat en els seus elements), l'«Analítica transcendental» s'ocupa dels elements a priori de la raó teòrica, que es consideren principis del coneixement (veure cita1). Es compon de dues parts: l'Analítica dels conceptes (exposició de les categories i justificació del seu ús), que fan possible pensar en general els objectes (veure cita 2), i l'Analítica dels principis, en la que analitza la capacitat de l'enteniment de formular judicis sintètics a priori sobre l'experiència (veure cita 3).

En la Crítica de la raó pràctica, a l'estudi de la voluntat i la llibertat com a elements en què es funda l'ordre moral el denomina «Analítica de la raó pràctica». En la Crítica del judici, s'anomena «Analítica de la facultat de jutjar» a l'estudi de l'element, el judici, amb el que Kant intenta unir el món de la raó teòrica, la natura, amb el de la raó pràctica, la llibertat(Veure gràfic de l'estructura de la Crítica de la raó pura).

 
Filosofia analítica.
Des d'una altra perspectiva també es parla de la filosofia analítica o anàlisi filosòfica, com un extens corrent de la filosofia contemporània. Veure filosofia analítica.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Cita 1

Aquesta analítica consisteix a descompondre tot el nostre coneixement a ‘priori' en els elements del coneixement pur de l'enteniment.

______________________________________________________________________

I. Kant, Crítica de la raó pura, Analít. trasc., B 89 (Alfaguara, Madrid 1988, 6a ed., p. 102).
 
enrera
 
 
 
 

Cita 2

Per analítica dels conceptes [...] entenc [...] la descomposició [...] de la capacitat mateixa de l'enteniment, a fi d'investigar la possibilitat dels conceptes a ‘priori' a base de buscar-los només en l'enteniment como el seu lloc de procedència i a base d'analitzar el seu ús pur en general.

______________________________________________________________________

I. Kant, Crítica de la raó pura, Analít. trasc., B 89 (Alfaguara, Madrid 1988, 6a ed., p. 103).
 
enrera
 
 
 
 

Cita 3

 
L'analítica dels principis no serà, doncs, més que un cànon del Judici, un cànon que li ensenya a aplicar als fenòmens aquells conceptes de l'enteniment que contenen a ‘priori' las condicions relatives a les regles.

______________________________________________________________________

I. Kant, Crítica de la raó pura, Analít. trasc., B 171 (Alfaguara, Madrid 1988, 6a ed., p. 179).

 

enrera
 
 
 
 

enrera
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.