Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Eros GEN.

El déu «amor» en la mitologia grega, entès com «desig passional». Passarà a la mitologia romana amb el nom de Cupido.

La cosmogonia d'Hesíode, originari de Beocia, regió on es donava culte a Eros, el presenta com la força còsmica que presideix la constitució de l'univers, que correspon per unió de contraris o per separació de contraris prèviament units, donant com resultat elements naturals als quals -encara- sel's hi dóna noms de déus (veure text). En les cosmogonies òrfiques, en canvi, en les que l'univers comença amb la separació en dues meitats d'un ou primigeni, per formar el cel i la terra, Eros neix d'ell (veure text ) per donar origen als déus immortals i amb la funció, segons sembla, de reunir d'alguna manera les dues meitats del cel i la terra, o d'unir el mortal amb l'immortal. En la literatura mitològica grega, Eros apareix entès segons dues maneres diferents: l'olímpica i la mística.

La primera, que es correspon amb la narració d'Hesíode, representa el principi cosmològic de separació dels elements naturals i imposa entre allò diví i allò humà una separació insalvable, mentre que la segona, que correspon a la narració òrfica de l'origen del món, és favorable a la unió d'homes i déus.

El Banquet de Plató esmenta ambdues concepcions, però el discurs de Diotima, per boca de Sòcrates, destaca el caràcter d'intermediari -de daimon- de l'amor: és el vincle que uneix déus amb homes i ho manté tot unit com un continu (veure text); aquest paper d'intermediari, atribuït a l'amor, dóna peu a l'explicació del seu origen mitjançant el mite del naixement d'Eros per la unió de Porus i Penía, i a adoptar-lo com a símbol de la filosofia, que ocupa també un lloc intermedi entre el saber, propi dels déus, i la ignorància, atès que és desig intens de saber, com l'amor. Així, Eros, en tant que amor (Banquet, 209i-212c., veure text) apareix com un dels motors que impulsen (l’impuls d'Eros) els humans cap a la recerca del coneixement i ens permet superar l’estat d’encadenament en el fons de la caverna-ignorància



PSICOL. En la psicoanàlisi, Freud recorre al nom d'Eros per designar el conjunt d'instints o pulsions -sexuals, d'autoconservació, de la libido, del jo, del principi del plaer, etc.- que, a partir del seu llibre Més enllà del principi del plaer (1920) identifica com a pulsió de vida, la característica de la qual és la tendència a la conservació de la vida, funció que coincideix «amb "l'eros" dels poetes i filòsofs, que mantenen unit tot el que és animat». A l'Eros, o pulsió de vida, oposa frontalment la pulsió de mort, a la qual també denomina Thanatos, i entre la tensió i lluita que es crea entre ambdós discorre la vida, no sols del individu, sinó de la mateixa societat humana.

 

 


 


Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.