Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

ateisme FIL.REL.

(del grec 2,ÒH, theós, déu, i de la a privativa: sense déu). En l’aspecte teòric, és la negació de l’existència de Déu o de la possibilitat de conèixer la seva existència, o fins i tot l’afirmació que «Déu» és un concepte sense sentit. En el seu aspecte pràctic, coincideix amb la indiferència religiosa de qui viu de forma que no té en compte per a res el concepte de Déu. Ateu és, doncs, qui sosté, en la teoria o en la pràctica, que «Déu no existeix».

Són teòricament ateus tots aquells sistemes filosòfics que es fonamenten en el materialisme o en el monisme materialista, com per exemple, en l’antiguitat l'atomisme, l'epicureisme, T. Campanella, en el Renaixement, el materialisme francès de la Il·lustració, els hegelians d’esquerra, com Feuerbach i Marx, el materialisme dialèctic; ho són també l'existencialisme, almenys en autors com Camus i Sartre, influïts per Nietzsche; el panteisme en general i l'idealisme alemany en quant identifica l'absolut amb la consciència humana (veure Atheismusstreit).

En l’ateisme teòric, o filosòfic, la negació raonada de l’existència de Déu es considera totalment coherent amb les afirmacions bàsiques del propi sistema filosòfic, o bé simplement es considera incompatible amb el sistema l’afirmació de l’existència de Déu, o fins i tot la mateixa noció o concepte de Déu. En aquest sentit, són de notar els denominats atacs globals al teisme, que sostenen que no sols és improbable l’existència de Déu, sinó que és impossible, per tractar-se d’un concepte incoherent o contradictori. Així, Kai Nielsen i M. Durrant, per als qui aquest concepte manca totalment de sentit al no poder nosaltres assenyalar cap referent de Déu; o A. Flew, qui afirma que la noció de «ser perfecte», l’ésser que posseeix totes les perfeccions, incloses per tant les contradictòries, és també contradictòria, o bé que la noció cristiana de Déu creador i omnipotent és incompatible amb la llibertat humana.

Sostenen, d’altra banda, un ateisme pràctic, a més del teòric, aquells sistemes filosòfics que propugnen una visió del món de la que s’exclou positivament la idea de Déu: Nietzsche, que proclama una moral el punt de partida de la qual és que «Déu ha mort»; l'existencialisme del que Sartre afirma que és la conseqüència coherent de la inexistència de Déu, o el marxisme, per al que la crítica a la religió és la condició prèvia de tota crítica.
 
Se sol parlar també d’un ateisme postulatori, a saber, aquell que suposa que la negació de l’existència de Déu és una premissa o postulat del propi sistema; aquest és el cas, per exemple, de l’existencialisme de Sartre.
D’entre els filòsofs contemporanis que han reivindicat l’ateisme, es pot destacar, entre molts altres (probablement és una tendència majoritària) a Paul Edwards, el conegut editor de The Encyclopaedia of Philosophy
 
 

 


Enllaços

http://www.grec.net/cgibin/heccl2.pgm?&NDCHEC=0081622

http://www.ateus.org/

http://www.geocities.com/atheism_ateisme/

http://es.groups.yahoo.com/group/ATEISME/

http://www.nosaltres.com/www/seccio?p_idint=629658

 

 

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.