Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Diògenes Laerci: Anaxàgores

1. Anaxàgores, fill d’Hegesíbul, o bé d’Eubul, va ser natural de Clazòmene i deixeble d’Anaxímenes. Va ser el primer que a la matèria va afegir la ment al principi de les seves obres, on, suau i magníficament, diu: «Totes les coses estaven juntes; després va sobrevenir la ment i les va ordenar», i per aquesta raó s’anomena ment. Timó diu d’ell el mateix en les seves Sàtires, en aquesta forma:

On diuen que l’heroi valerós

Anaxàgores es troba.

Cognomenat Ment

(i la va tenir feliç),

perquè ens va dir que la ment eterna

va posar en ordre les coses,

abans confusament amuntonades.

Va ser Anaxàgores il·lustre, no sols pel seu naixement i riqueses, sinó també per la seva magnanimitat, perquè va cedir als seus tot el seu patrimoni. I com ho notessin de negligent va respondre: «I vosaltres, per què no sou més diligents?» Va absentar-se, finalment, a fi d’entregar-se a la contemplació de la Natura, menyspreant tota atenció pública, de manera que dient-li un: «Cap atenció us queda de la pàtria?», va respondre, assenyalant al cel: «Jo venero en extrem la pàtria».

2. Es diu que quan Xerxes va passar a Grècia, tenia Anaxàgores vint anys d’edat, i que va viure fins a setanta-dos. Escriu Apolodor en les seves Cròniques, que va néixer en l’Olimpíada LXX i va morir l’any primer de la LXXVIII. Va començar a filosofar a Atenes, d’edat de vint anys, sent arcont Calias, com diu Demetrio Falereo en la seva Història dels arconts, on afegeixen es va detenir trenta anys.

3. Deia «que el Sol és un globus de foc i major que el Peloponès». Altres atribueixen això a Tàntal. «Que la Lluna està habitada i té tossals i valls. Que el principi de les coses són les partícules semblants, perquè així com l’or es compon de parts tenuíssimes, així també el món va ser compost de corpuscles semblants entre si. Que la ment és el principi del moviment. Que els cossos greus es van situar al lloc sota, verbigràcia, la terra; els lleus, dalt, com el foc; l’aigua i l’aire van prendre el mig. Així doncs, sobre la superfície de la Terra està el mar, i el Sol saca de les seves aigües els vapors. Que en el principi els astres giraven al cel (construït en forma de cúpula), de manera que el pol, que sempre està a la nostra vista, girava sobre el vèrtex de la Terra, però que després va prendre inclinació. Que la Via Làctia és un reflex de la resplendor dels astres no il·luminats pel Sol. Que els cometes són un concurs d’estrelles errants que acomiaden flames, i que l’aire els vibra com a llamps. Que els vents provenen de l’aire enrarit pel Sol. Que el terratrèmol és causat per aire que corre per dins la Terra. Que els animals van ser engendrats de l’humor, de la calor i de la terra; després van ser naixent d’ells mateixos, engendrant-se els mascles a la part dreta i les femelles a l’esquerra».

4. Es diu que va anunciar, abans de caure, la pedra que va caure en Egospótamos, la qual va dir cauria del sol, i que per això Eurípides, el seu deixeble, en la tragèdia intitulada Faetó, va anomenar el Sol massa de foc. També que, havent partit per a Olímpia, es va asseure vestit de pells, com que havia de ploure prest, i així va succeir. A un que li va preguntar si les muntanyes de Làmpsac serien mar en allò venidor, diuen va respondre: «Sí, per cert, com el temps no s’acabi.» Preguntat un cop per a quin fi havia nascut, va dir que «per contemplar el Sol la Luna i el Cel». A un que li objectava que estava privat dels atenesos, va respondre: «No estic privat d’ells, sinó ells de mi.» En veure el sepulcre de Mausolo, va dir: «Un monument sumptuós és imatge de riqueses convertides en pedres.» A un que portava malament el que morís en terra aliena, va respondre: «No us molesteu per això, perquè de totes parts hi ha el mateix camí que fer per baixar a la regió dels morts».

5. Segons diu Favorí en la seva Història diversa, sembla va ser el primer que va dir que «Homer va compondre el seu poema per recomanar la virtut i la justícia»; sembla que va amplificar molt Metrodor Lampsaceno, amic seu, el qual va gaudir bastant a Homer en l’estudi de la Natura. Anaxàgores va ser el primer que ens va deixar un escrit sobre la Natura. Silè, en el llibre primer de les seves Històries, diu que havent caigut una pedra del cel sent arcont -ho, va dir llavors Anaxàgores que tot el cel es componia de pedres, i se sostenia per la velocitat del seu gir; de manera que si aquest gir cessés, cauria el cel.

6. Amb vista a la seva condemnació hi ha diverses opinions, perquè Soció, en les Successions dels filòsofs, diu que Cleó el va acusar d’impietat, per haver dit que el Sol és una massa de ferro encesa, però que el va defensar Pèricles, el seu deixeble, i només va ser condemnat a pagar cinc talents i sortir desterrat. Sàtir escriu en les seves Vides que el va acusar Tucídides, per ser aquest contrari a les resolucions de Pèricles en l’administració de la República. Que no sols el va acusar d’impietat, sinó també de traïció, i que absent, va ser condemnat a mort. Havent-li donat la notícia de la seva condemnació i de la mort dels seus fills, va respondre a primer que res «que hi havia molt temps que la Natura havia condemnat mort tant als seus acusadors com a ell». I a la segona cosa, que «sabia que els havia engendrat mortals». Alguns atribueixen això a Soló; altres a Xenofont.

7. Demetri Falereo diu, en el llibre De la Vellesa, que Anaxàgores va enterrar ell mateix per les seves mans als seus fills. Hermipo, en les Vides, assegura que va ser empresonat i condemnat a mort; i preguntat Pèricles si hi havia algun crim capital en ell, com no li trobés algun, va dir: «Ara bé: jo sóc deixeble d’aquest home; no vulgueu perdre-ho amb calúmnies, sinó seguiu la meva voluntat i deixeu-ho absolt.» I que així es va fer: però no podent suportar la injustícia, va morir de mort voluntària. Finalment, Jeroni diu, en el llibre II dels seus Diversos comentaris, que Pèricles el va conduir al tribunal de justícia a temps en què es trobava defallit i feble per malaltia, i que va ser absolt abans per veure-ho així que per trobar-ho innocent. Tots aquests parers hi ha sobre la condemnació d’Anaxàgores. Hi ha qui pensa encara que va ser enemic de Demòcrit per no haver-ho volgut admetre a la seva conversa i tracte.

8. Finalment, havent passat a Làmpsac, va morir allí, i preguntat pels magistrats si volia s’executés alguna cosa diuen que va respondre que «cada any en el mes de la seva mort fos permès als nois el jugar», i que avui dia s’observa. Els lampsacens el van honrar difunt, i al seu sepulcre van posar aquest epitafi:

Aquí jeu Anaxàgores il·lustre,

que al costat del fi de la seva vital carrera,

va entendre plenament els arcans

que en si conté la celeste esfera.

El meu a aquest és el següent:

Que el Sol és massa ardent

Anaxàgores va dir; i per aquest

va ser a mort condemnat.

Va alliberar-lo el seu deixeble Pèricles:

Però ell entre erudites llangors,

sap deixar la vida voluntari.

Va haver-hi altres tres Anaxàgores, però en cap d’ells van concórrer totes les ciències. El primer va ser orador, un dels deixebles d’Isòcrates. L’altre, estatuari, de qui Antígon fa memòria. I l’altre, gramàtic, deixeble de Zenodot.

__________________________________________________

Vides dels més il·lustres filòsofs grecs, Orbis, Barcelona 1985, Vol. I, p.70-73. (Traducció catalana a partir de la traducció castellana feta per José Ortiz i Sainz, a finals del s. XVIII).

.

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.