Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Georg W F. Hegel: Aufheben / superació

L'eliminar [Aufheben] i el que elimina (això és, l'ideal) representa un dels conceptes més importants de la filosofia, una determinació fonamental, que torna a presentar-se absolutament en totes parts, i el significat de la qual ha de comprendre's de manera determinada, i distingir-se especialment del no-res. El que s'elimina no es converteix per això en el no-res. El no-res és allò immediat; un eliminat, en canvi, és un mediat, és el no existent, però com resultat, sortit d'un ésser. Té per tant la determinació, de la qual procedeix encara en si.

La paraula Aufheben [eliminar] té en l'idioma [alemany] un doble sentit: significa tant la idea de conservar, mantenir, com, al mateix temps, la de fer cessar, posar fi. El mateix conservar ja inclou en si l'aspecte negatiu, en quant es treu quelcom de la seva immediació i per tant d'una existència oberta, a les accions exteriors, a fi de mantenir-lo. -D'aquesta manera el que s'ha eliminat és alhora quelcom conservat, que ha perdut només la seva immediació, però que no per això es troba anul·lat-. Les esmentades dues determinacions de l'Aufheben [eliminar] poden ser adduïdes lexicològicament com dos significats d'aquesta paraula. Però hauria de resultar sorprenent a aquest respecte que un idioma hagi arribat al punt d'utilitzar una sola i mateixa paraula per a dues determinacions oposades. Per al pensament especulatiu és una alegria el trobar en un idioma paraules que tenen en si mateixes un sentit especulatiu; i l'idioma alemany posseeix moltes de tals paraules. El doble sentit de la paraula llatina tollere (que s'ha fet famós per la xanxa de Ciceró: tollendum esse Octavium, Octavi ha de ser aixecat-eliminat) no arriba tan lluny; la determinació afirmativa arriba només fins a l'aixecar. Quelcom és eliminat només en quant ha arribat a posar-se en la unitat con el seu oposat; en aquesta determinació, més exacta que, quelcom reflectit, pot amb raó ser anomenat un moment. El pes i la distància respecte d'un punt donat, s'anomenen en la palanca els moments mecànics d'ella a causa de la identitat del seu efecte, no obstant això totes les altres diferències que hi ha entre quelcom real, com és un pes, i quelcom ideal, com la pura determinació espacial, és a dir la línia. Vegi's Enciclopèdia de les ciències filosòfiques 3a edició, § 261, nota 9. Més sovint encara se'ns va a imposar l'observació que el llenguatge tècnic de la filosofia empra per a les determinacions reflectides expressions llatines, o perquè l'idioma matern no té cap expressió per a elles, o bé perquè encara que les tingui, com en aquest cas, la seva expressió recorda més allò immediat, i la llengua estrangera, en canvi, més el que reflecteix.

El sentit i l'expressió més exactes que l'ésser i el no-res reben ja que des d'ara són moments han de ser presentats (més endavant) en la consideració del ser determinat, com la unitat en la qual ells són conservats. L'ésser és l'ésser i el no-res és el no-res només en la seva diversitat mútua; però en la seva veritat, en la seva unitat han desaparegut com a tals determinacions i ara són quelcom distint. L'ésser i el no-res són el mateix i per aquest ser el mateix, ja no són l'ésser i el no-res i tenen una determinació diferent. En l'esdevenir eren néixer i perir; en l'ésser determinat, entès com una unitat determinada d'una altra manera, són novament moments determinats d'una manera diferent. Aquesta unitat constitueix ara la seva base; d'on ja no han de sortir cap al significat abstracte de ser i res.

__________________________________________________

Ciencia de la Lógica, Solar / Hachette, Buenos Aires 1968, p.97-98.
 
 
 

Versión en castellano

Georg W. F. Hegel: Aufheben / superación

El eliminar [Aufheben] y lo eliminado (esto es, lo ideal) representa uno de los conceptos más importantes de la filosofía, una determinación fundamental, que vuelve a presentarse absolutamente en todas partes, y cuyo significado tiene que comprenderse de manera determinada, y distinguirse especialmente de la nada. Lo que se elimina no se convierte por esto en la nada. La nada es lo inmediato; un eliminado, en cambio, es un mediato, es lo no existente, pero como resultado, salido de un ser. Tiene por lo tanto la determinación, de la cual procede todavía en sí.

La palabra Aufheben [eliminar] tiene en el idioma [alemán] un doble sentido: significa tanto la idea de conservar, mantener, como, al mismo tiempo, la de hacer cesar, poner fin. El mismo conservar ya incluye en sí el aspecto negativo, en cuanto se saca algo de su inmediación y por lo tanto de una existencia abierta, a las acciones exteriores, a fin de mantenerlo. -De este modo lo que se ha eliminado es a la vez algo conservado, que ha perdido sólo su inmediación, pero que no por esto se halla anulado-. Las mencionadas dos determinaciones del Aufheben [eliminar] pueden ser aducidas lexicológicamente como dos significados de esta palabra. Pero debería resultar sorprendente a este respecto que un idioma haya llegado al punto de utilizar una sola y misma palabra para dos determinaciones opuestas. Para el pensamiento especulativo es una alegría el encontrar en un idioma palabras que tienen en sí mismas un sentido especulativo; y el idioma alemán posee muchas de tales palabras. El doble sentido de la palabra latina tollere (que se ha hecho famoso por la chanza de Cicerón: tollendum esse Octavium, Octavio debe ser levantado-eliminado) no llega tan lejos; Ia determinación afirmativa llega sólo hasta el levantar. Algo es eliminado sólo en cuanto ha llegado a ponerse en la unidad con su opuesto; en esta determinación, más exacta que, algo reflejado, puede con razón ser llamado un momento. El peso y la distancia respecto de un punto dado, se llaman en la palanca los momentos mecánicos de ella a causa de la identidad de su efecto, no obstante todas las demás diferencias que hay entre algo real, como es un peso, y algo ideal, como la pura determinación espacial, es decir la línea. Véase Enciclopedia de las ciencias filosóficas 3ª edición, § 261, nota 9. Más a menudo todavía se nos va a imponer la observación de que el lenguaje técnico de la filosofía emplea para las determinaciones reflejadas expresiones latinas, o porque el idioma materno no tiene ninguna expresión para ellas, o bien porque aun cuando las tenga, como en este caso, su expresión recuerda más lo inmediato, y la lengua extranjera, en cambio, más lo reflejado.

El sentido y la expresión más exactos que el ser y la nada reciben puesto que desde ahora son momentos tienen que ser presentados (más adelante) en la consideración del ser determinado, como la unidad en la cual ellos son conservados. El ser es el ser y la nada es la nada sólo en su diversidad mutua; pero en su verdad, en su unidad han desaparecido como tales determinaciones y ahora son algo distinto. El ser y la nada son lo mismo y por este ser lo mismo, ya no son el ser y la nada y tienen una determinación diferente. En el devenir eran nacer y perecer; en el ser determinado, entendido como una unidad determinada de otro modo, son de nuevo momentos determinados de una manera diferente. Esta unidad constituye ahora su base; de donde ya no han de salir hacia el significado abstracto de ser y nada.

__________________________________________________

Ciencia de la Lógica, Solar / Hachette, Buenos Aires 1968, p.97-98.

 

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.