FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

El canvi social avui: la globalització

La pròxima vegada que vagi a la botiga o al supermercat més pròxims doni una ullada a la gran varietat de productes que se li ofereixen. El que tots ells estiguin disponibles per a qui pugui permetre-se’ls és alguna cosa que els occidentals hem arribat a donar per fet, encara que tal situació depengui de relacions econòmiques d’una sorprenent complexitat i amb ramificacions per tot el món. Aquests productes s’han fet amb ingredients o peces d’un centenar de països, cal transportar-los d’un extrem a un altre del món i són necessaris fluxos d’informació constants per coordinar els milions de transaccions diàries que comporten.

L’antropòleg Peter Worsley ha escrit que «fins els nostres dies, la societat humana mai no ha existit» (Worsley, 1984, p. 1), volent dir que fins fa poc temps no podíem parlar de formes d’associació que comprenguessin a tota la Terra. En molts sentits, el món s’ha convertit en un sistema social únic, a conseqüència dels creixents vincles d’interdependència que ara ens influeixen pràcticament a tots. El sistema social no és només un medi en què determinades societats com Gran Bretanya es desenvolupen i canvien. Les relacions socials, polítiques i econòmiques que traspassen les fronteres dels països condicionen de forma decisiva el destí de tots els seus habitants. El terme general que denomina aquesta creixent interdependència és GLOBALITZACIÓ .

Cap societat del món viu ja completament separada de les altres i, fins i tot als països més rics, tots depenen dels productes que es porten de l’exterior. A la Gran Bretanya, per exemple, gairebé totes les televisions que es venen han estat manufacturades en l’estranger, principalment en l’Extrem Orient. Un altre exemple és el de la indústria automobilística. Fa uns quaranta anys la producció nord-americana en aquest sector era més gran que la del conjunt de la resta del món. Avui en dia, els Estats Units són només el tercer fabricant de cotxes i Japó i Europa en produeixen més. A més a més, els components automobilístics es fan en molts països diferents. Un Ford Mondeo, per exemple, es compon de peces produïdes en cent dotze llocs diferents, situats en setze països i en tres continents. El mateix nom «Mondeo» dóna una idea del caràcter global d’aquesta indústria. Els processos de globalització han estat molt beneficiosos per a moltes persones de les societats industrialitzades: es pot triar entre molts més productes i aliments que abans. Al mateix temps, el fet que tots estiguem atrapats en un món molt més ampli ha fet possible que sorgeixin alguns dels -problemes més importants als que ens enfrontem.

Els processos de globalització estan entre les transformacions actuals més importants. L’estudi sociològic que només s’ocupa d’una societat resulta cada cop més arcaic, ja que el destí dels éssers humans tendeix a ser comú. Els problemes fonamentals que envolten la vida humana, com el deteriorament ambiental o la necessitat d’evitar enfrontaments militares a gran escala, tenen necessàriament un caràcter global.

Conclusió

Malgrat la creixent interdependència econòmica y cultural, el nou ordre global està infestat de desigualtats i dividit en un mosaic d’estats les preocupacions dels quals són divergents i també comunes. A curt termini, no sembla que vagi a produir-se una convergència política que superi els interessos enfrontats dels països. Una de las característiques més preocupants d’aquesta societat mundial és que, malgrat l’existència de les Nacions Unides, la creixent globalització no va acompanyada de la integració política ni tampoc de la reducció de les desigualtats de riquesa i poder internacional.

Traduït de: Anthony Giddens, Sociología, Alianza Editorial, 1999, p. 100-101

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.