Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Tertul·lià, Quinto Septimi Florens (ca. 155-222)

Escriptor eclesiàstic llatí, nascut a Cartago, fill d'un centurió romà.
Jurista romà primer, cap a 195 es converteix al cristianisme i torna al Nord d'Àfrica; allí exerceix com a prevere i destaca com a escriptor i polemista. De temperament fogós, a diferència dels altres apologistes, que s'acollien en la mesura del possible a una concordança entre raó i fe, o entre la religió cristiana i la cultural ambiental, Tertul·lià ataca a la filosofia com perniciosa per a la revelació, critica a platònics i gnòstics, i destaca el caràcter incomprensible de la fe. Creador de tecnicismes teològics, autor de meritòries obres apologètiques, polèmiques o ascètiques i un dels pares de l'Església llatina, Tertulià és recordat sobretot per la frase Credo quia absurdum [crec perquè és absurd]. La seva fogositat d'esperit el va conduir al montanisme, secta fundada per Montanus, el s. II, que professava un rigorisme extrem contrari als costums de l'església primitiva i anunciava una pròxima segona vinguda de Crist, i era, doncs, un moviment apocalíptic i pneumàtic que vivia en l'expectació de la difusió de l'Esperit Sant, manifestada d'una manera especial en els seus profetes i profetesses. Tertul·lià imposava una vida ascètica, combatia el relaxament dels cristians i no acceptava la disciplina de la penitència. Fou condemnat per alguns sínodes asiàtics al s II, i pel papa Zeferí al s III. Hom hi connecta els moviments pneumàtics i pentecostistes del cristianisme modern.
 
Entre els seus escrits apologètics contra pagans i heretges destaquen: Ad martyres, Ad nationes, Apologeticus, De spectaculis, De oratione, De poenitentia, De praescriptione haereticorum, Adversus valentinianos, Adversus Marcionem. De la seva època rigorista montanista en són exponent De corona militis, De ieiunio, De monogamia, De resurrectione carnis, De pudicitia, etc. Eximi estilista —fins al punt que hom l'ha considerat pare del llatí cristià—, fou l'iniciador de la teologia llatina occidental (dominada més per problemes ètics que metafísics) i el creador de nombrosos termes tècnics (trinitas, substantia, persona, etc).
 

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.