Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

mal, el (problema del) FIL. REL.

(del llatí malum, mal, de malus, malvat) Dany o patiment, que es dóna en molt diversos àmbits; es parla per això de mal físic, psíquic, moral, metafísic i religiós, encara que poden reduir-se a dues classes: mal físic i mal moral.

S’anomena problema del mal a la difícil explicació de l’existència del mal (físic o moral) en el món, en el cas que aquest hagi estat creat per Déu, infinitament bo i omnipotent, que a més a més el conserva amb la seva providència (veure cita). Generalment, des d’Epicur i des de Hume el problema es planteja així:

És a dir, si Déu és omnipotent, omniscient i bondadós, llavors no s’explica l’existència del mal. Llavors, o bé Déu no existeix o, si existeix és malvat, o no és omnipotent.

La tradició filosòfica d’orientació cristiana va constituir la teodicea, o «justificació de Déu», com a part de la filosofia destinada a poder explicar la presència simultània dels dos extrems del problema: Déu i el mal.

El maniqueisme, religió fundada pel persa Mani, o Manes, en el s. III dC, i les doctrines del qual es van barrejar amb les de la gnosis, fins al punt de ser considerada la seva fase final, explica l’existència del mal atribuint-la al principi del mal, o de les tenebres, o també a la hyle, matèria.

D’Agustí de Hipona prové la clàssica noció metafísica del mal, pròpia de bona part de la filosofia de tradició cristiana, entès com «privació del bé».

Normalment la filosofia ho considera un absurd i la teologia, un misteri.
(Veure text de P. Singer)

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.