Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Peirce, Charles Sanders (1839-1914) HIST. `peirce.wav’, `play"]

Filòsof nord-americà, nascut a Cambridge, Massachusetts; fill del matemàtic de la universitat de Harvard, Benjamin Peirce. Després de graduar-se a Harvard, va treballar en el Servei Geodèsic i de Costes de 1860 a 1891; va ensenyar lògica en la universitat John Hopkins, de Baltimore, i filosofia de la ciència a Harvard, però malgrat la seva gran formació en lògica i matemàtica no va aconseguir una càtedra de lògica. Al llarg de la seva vida només va escriure, com a obra completa, La gran lògica, i només va publicar articles; els principals, recollits per la universitat de Harvard, van ser publicats després de la seva mort en Collected papers of Charles Sanders Peirce i en Studies ‘in’ Logic (8 vols., 1931-1958).

Sense arribar a construir un sistema filosòfic, per la dispersió temàtica dels seus múltiples interessos, el seu pensament posseeix la suficient entitat com per a donar origen al pragmatisme -el corrent de filosofia de major presència en els EE.UU. fins a la Segona Guerra Mundial-, terme que inventa i noció que fonamenta en el seu assaig, How to make our idees clear [Com aclarir les nostres idees] (1878), on enuncia la màxima pragmatista: per comprendre el significat d’una concepció, això és, d’una paraula o d’una expressió, cal tenir en compte les conseqüències pràctiques que es deriven del fet de considerar-la vertadera; el seu significat no és ni més menys que la suma dels seus efectes pràctics.

El 1905, disconforme amb l’orientació donada al pragmatisme pels seus divulgadors -entre ells W. James-, canvia el terme pel de pragmaticism, pragmaticisme, insistint que no és més que un mètode aplicable en l’investigació científica i una teoria del significat, i no una concepció del món. Però aquesta teoria del significat tenia una intencionalitat antimetafísica clara, destinada a posar de manifest la falta de sentit dels enunciats metafísics. En aquest sentit el pragmatisme de Peirce és també un positivisme, i les seves principals innovacions lògiques -a banda de les seves aportacions concretes a la lògica simbòlica, en especial el seu desenvolupament de la lògica de Boole i de la semiòtica, i la seva teoria sobre les categories, la faneroscopia.

La teoria semiòtica parteix del supòsit que el pensament és de natura lingüística i, en conseqüència, són signes no sols les paraules sinó també els pensaments. La seva noció de signe implica una relació triádica: representamen, interpretant i objecte, on l’interpretant estableix una relació causal entre el representamen (signe) i l’objecte. Aquesta triple relació permet estudiar la natura del signe des de tres perspectives diferents; les que la tradició determina mitjançant el triangle lingüístic o semiòtic. En Peirce, cada extrem del triangle referit al signe lingüístic dóna lloc també a una branca de la semiòtica: la gramàtica pura, la lògica pura i la retòrica pura. La seva distinció entre icona, índex i símbol (de la taula semiòtica que relaciona el signe amb l’objecte), ha estat acceptada per la semiòtica posterior.

La comprensió de la realitat la du a terme mitjançant tres categories lògiques, o formes de pensar, amb les que analitza fenomenològicament l’experiència: la «primeritat» (firstness), o qualitat, la «segonitat» (secondness), o reacció, i la «terceritat» (thirdness), o generalitat. Aplicant aquestes categories al que apareix, el phanerón (de N"<,D`H, aparent), el fenomen, es constitueix la faneroscopia. Primer que res és l’existència, el concepte de ser, la sola presència del fenomen, que en sentit immediat només aconsegueix captar-se per mitjans intuïtius relacionats amb l’estètica i l’art. La segona cosa és el fet, que és la seva relació amb allò altre, i allò tercer la seva intel·ligibilitat, o possibilitat de ser comprès mitjançant la formulació de lleis. Tot sistema filosòfic ha de compondre aquests tres aspectes de la realitat segons aquestes tres categories, que es corresponen també amb les tres dimensions del temps: el passat, o la necessitat; el present, o la realitat, i el futur, o la possibilitat.

L’univers en si mateix és una tendència cap a la regularitat de fenòmens, que la ciència expressa en lleis. Sotmès a una evolució amb finalitatagapisme», de "(VB0, agápe, amor), com si l’amor fora l’energia que ho mou, tendeix a estructurar-se de forma continuada, des de la matèria informe fins a l’ordre de la llei natural («sinequisme», de FL<,PXH, synekhés, continu), abandonant el desordre primitiu cap a una regularitat creixent i nova, en la que, no obstant això, sempre té cabuda el atzar («tiquisme», de JbP0, fat), que pot conèixer-se com probabilitat. El terme d’aquesta evolució és l'Absolut segon, la totalitat d’allò real, i l’Absolut primer, és a dir, Déu.

Funda aquesta concepció unitària de la ciència, que comprèn des de la semiòtica fins a la cosmologia i la teologia, en una teoria del coneixement o de la ciència, que anomena falibilisme. El falibilisme pragmatista afirma no sols que el coneixement científic és probable, sinó que ha d’estar exposat sempre a la refutació dels fets, d’una manera que anticipa el falsacionisme de Popper. Enfront de la inducció, a la que critica com a simple classificació dels fets, desenvolupa el concepte d'abducció, basada en l’avanç d'hipòtesis o conjectures explicatives.

Peirce ha estat considerat un dels filòsofs americans de més gran relleu i un dels més creatius. El seu influx sobre corrents de pensament posteriors és innegable.



Obres

Enllaços externs

http://www.racocat.net/index.php/Temes/article/viewFile/29172/40159

http://es.wikipedia.org/wiki/Charles_Sanders_Peirce

http://www.helsinki.fi/science/commens/dictionary.html

http://defezweb.webcindario.com/Elpragmatismeameric%E0.pdf

 

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.