Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

parusia FIL. REL.

(del grec B"D@LF\", arribada, vinguda, presència) A banda de significar, en Plató, la presència de la idea en si en les coses (la bellesa en les coses belles; veure cita), s'usa sobretot, en sentit religiós, per significar la segona «vinguda» de Crist al final dels temps, que, segons la teologia cristiana, s'ha de considerar ja com una presència en el moment actual. Ja que la teologia contempla el temps com l'escenari de l'acció salvífica de Déu amb l'home, la segona vinguda ja ha començat amb l'encarnació i la resurrecció, així com amb l'acció dels sagraments.

La segona vinguda té el caràcter tradicional de judici final, que representa la consumació i acaball de la història, pensada com un drama o una història de salvació, per la qual cosa l'objectiu de predicar la parusia és l'anticipar i realitzar en el creient, de forma individual, el misteri religiós que ocorre de forma definitiva i universal al final. El que succeeix al final del temps rep també el nom de novíssims: novissima, l'últim que ocorre, això és, el fi del temps i de la història i l'adveniment del regne de Déu.

El concepte de parusia és un element essencial de la concepció religiosa del temps.
 

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.