Capšalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopŔdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filos˛fic El coneixement La realitat L'Ússer humÓ L'acciˇ humana La societat

Hist˛ria -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporÓnia Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Jo anomeno a l'univers «tot infinit» perquè no té vorera, límit o superfície; dic que l'univers no és «totalment infinit» perquè cadascuna de les parts que podem prendre d'ell és finita i cadascun dels mons innumerables que conté és finit. Anomeno a Déu «tot infinit» perquè exclou de si tot límit i cada atribut seu és un i infinit; i dic que Déu és «totalment infinit» perquè tot ell està a tot el món i en cadascuna de les seves parts infinitament i totalment, al contrari que la infinitud de l'univers, la qual està totalment en tot, però no en totes les parts (si a propòsit de l'infinit podem parlar de parts) que podem comprendre en ell.

__________________________________________________________________

G. Bruno, De l'infinit: l'univers i els mons, Alianza, Madrid 1993, p. 116-117.

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra estÓ sota una llicŔncia de Creative Commons.