Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

qualitats primàries i secundàries HIST.

Distinció pròpia de la filosofia i la física corpuscular del s. XVII, establerta inicialment per Robert Boyle en la seva Història de les qualitats de les partícules (1671), qui, inspirant-se en l’antiga distinció de Demòcrit entre qualitats convencionals i reals de les coses i la distinció escolàstica entre sensibles propis i sensibles comuns, entén que les primàries són objectives i les secundàries subjectives. Les qualitats primàries (solidesa, extensió, figura, forma, moviment o repòs i número) existeixen de manera objectiva en les coses, mentre que les secundàries (gust, color, gust, so, calor, etc.) existeixen només en el subjecte, que rep passivament l'acció d'un «poder» que les coses exerceixen a través de les qualitats primàries.

També van admetre aquesta distinció Galileu, Hobbes, Descartes i Gassendi. Es deu a Locke, no obstant això, la formulació definitiva de les característiques de les «qualitats primàries» i de les «qualitats secundàries». Aquestes qualitats, juntament amb les potències o poders, formen segons Locke el conjunt de la substància, aquest quelcom desconegut, que està més enllà de les qualitats primàries i secundàries i que és el seu suport (veure text).

Berkeley va criticar aquesta distinció considerant que tant les primàries com les secundàries són simples alteracions del subjecte i que, per tant, no hi ha més substància que la percepció, reduint, per tant, tota sensació a fenomen. Hume va mantenir un fenomenisme semblant al de Berkeley i va criticar, a més, de manera específica la idea dels poders ocults en les coses.

Veure també: qualia.

 


Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.