Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Benjamin, Walter (1892-1940) HIST. `benjamin.wav', `play"]

Filòsof i assagista alemany, nascut a Berlín, de família hebrea. Va estudiar a Friburg, Berlín, Munic i Berna, on es va doctorar amb una tesi sobre art. Va treballar com a traductor i periodista a Berlín i París, on va fugir amb l'arribada dels nazis en poder, i on es va fer membre col·laborador de l'Institut per a la Investigació Social. Esperant que li arribés el visat, enviat per Horkheimer, mentre preparava embarcar-se per als Estats Units, va ser capturat a la frontera per la policia espanyola i es va suïcidar a Portbou.

D'acord amb el tipus d'època que li toca viure, percep el món humà com quelcom que ha patit una ruptura, o una fractura, de sentit, que es constitueix en amenaça per a la supervivència de l'individu i allò individual. La seva obra, L'origen del drama barroc alemany (1928), és l'exposició de les línies fonamentals de la seva teoria de l'art i de la funció de l'art en el món modern, a què assigna una funció de símbol reconciliador, perquè transforma el caos en ordre, i perquè posa de manifest que el valor -i el sentit- està en el singular i particular.

Però l'art és reconciliació aparent, perquè l'art pertany a l'aparença i, a més a més i sobretot, perquè en l'època moderna ha perdut la seva «aura» significativa, és a dir, el seu sentit lligat al culte i a la màgia, d'on va néixer, per convertir-se en un bé de consum i un valor de mercat, per causa de les tècniques de reproducció d'enregistrats i imatges (fotografies, pel·lícules, impressió) que li fan perdre la seva singularitat i, per tant, el seu valor i sentit. La pèrdua de l'aura de l'art modern té, no obstant això, una contrapartida positiva: és una forma d'acabar amb el patrimoni hegemònic cultural de la burgesia.

A les seves obres anteriors, Sobre el llenguatge en general i sobre el llenguatge dels homes (1916) i l'assaig titulat La tasca del traductor, presenta una teoria del llenguatge inspirada en els comentaris talmúdics. El llenguatge originari -el fet lingüístic primari- és la paraula de Déu, que crea el que diu. En el llenguatge humans la relació cosa-paraula és dificultosa; el crític literari ha de buscar la veritat del text a través de la interpretació. La pèrdua de significat s'estén a totes les coses, perquè la fractura, l'escissió està en tot. En tot hi ha signes que han d'interpretar-se.

 

Obres principals de Walter Benjamin

Obres:

Gesammelten Schriften, Suhrkamp, Frankfurt 1972.

Illuminationen, Ausgewählte Schriften I, Suhrkamp, Frankfurt 1955.

Àngelus Novus, Ausgewählte Schriften II, Suhrkamp, Frankfurt 1966.

Ursprung donis deutschen Trauerspiels, Suhrkamp, Frankfurt 1963.

Das Kuntswerk mit Zeitalter seiner technischen Reproduzierbarkeit, Suhrkamp, Frankfurt 1963.

Über Haschisch, Suhrkamp, Frankfurt 1972.

Traduccions al castellà:

Àngelus Novus, Edhasa, Barcelona 1971.

Iluminaciones I, Taurus, Madrid 1971; Iuminaciones II, (Baudelaire) Taurus, Madrid 1972; Iuminaciones III, (Tentavivas sobre Brecht) Taurus, Madrid 1975.

Discursos interrumpidos I, Taurus, Madrid 1973.

Escritos autobiográficos, Alianza, Madrid 1996.

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.