Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

societat SOCIOL.

(del llatí societas, associació, comunitat, derivat de socius, soci, company) En sentit general, agrupació d’individus que estableixen vincles i relacions recíprocs, i interaccions estables. En aquest sentit ampli, la definició s’aplica tant a societats animals com a societats humanes. En sentit restringit, societat és l’agrupació constituïda (naturalment, segons Aristòtil) sobre un territori-nació per individus humans, que, participant d’una mateixa cultura i d’unes mateixes institucions socials, interaccionen entre si per al desplegament dels seus interessos comuns i la consecució dels seus fins.

Entre les institucions socials que es comparteixen, l'Estat és la més essencial, o una de la més essencials, encara que els sociòlegs també admeten societats-nacions que no són Estats, com és el cas de Catalunya, típic exemple de nació sense Estat, que també es dóna en molts altres casos. Quan coincideixen nació i Estat (de vegades amb una coincidència un tant forçada), la societat adopta la forma moderna de nació-Estat, en la que els límits d’ambdós coincideixen: la comunitat ètnica, que comparteix una mateixa llengua i una mateixa cultura, comparteix també la mateixa forma d’Estat sobre límits geogràfics ben definits.

La sociologia, com a disciplina científica, s’ocupa de l’estudi de la societat, donant per suposat que una formació social posseeix una entitat pròpia diferent de la dels individus que agrupa, que es caracteritza, segons les principals orientacions sociològiques, pel fet social o per la acció social. Els individus són els actors socials.

 
La societat moderna neix amb l’era de la revolució industrial, quan es produeix la gran modificació de la formació social a causa de l’organització del treball: mitjançant el treball i la producció es transformen les relacions socials i es converteixen en relacions d’interdependència, que fan de la societat no una suma d’individus, sinó un conjunt d’éssers humans que interaccionen. Aquestes interaccions són considerades per la teoria de l’acció social com l’expressió de «allò social», el subjecte de la qual és la societat. Allò social s’entén bàsicament com a acció social (Weber) o com fet social (Durkheim). L’acció social, entesa tant en sentit subjectiu (acció) com a objectiu (fet), permet interpretar la societat com un sistema social, les unitats del qual no són els individus humans, sinó les seves interaccions, organitzades i estructurades segons models, valors, normes, rols i sancions compartits, en estricta interdependència i en un equilibri complementari i dinàmic (veure text ).

 


Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.