Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

teleologia GEN.

(del grec JX8@H -telos, teleos, fi, i 8`(@H logos, tractat) Literalment, tractat de les causes finals, o bé doctrina de la finalitat. El terme introdueix la idea antropomòrfica, presa del model de l’actuació humana, segons la qual en el món hi ha finalitat o que el finalisme constitueix una de les claus per entendre el món. Apareix en la filosofia grega, amb Anaxàgores i Plató, però és en Aristòtil on la causa final és una de les respostes a «perquès» que han de fer-se per explicar el canvi, i on apareix una visió del món biològica en què el destí de cada cosa, inclòs el món sencer, és el desenvolupament de totes les potencialitats de la pròpia natura, junt amb l’afirmació que el primer motor mou com mou el fi. Kant critica decisivament la finalitat com quelcom que pugui ser conegut objectivament, en la Crítica de la raó pura, però l’admet com a interpretació subjectiva en la Crítica del judici.

De fet, en la filosofia antiga Epicur representa la posició contrària a la teleologia d’Anaxàgores, ja que per Epicur (que en aquest sentit és precursor de la idea de selecció natural tal com apareix en l’evolucionisme de Darwin) no cal pensar en un disseny ni en una finalitat per entendre la complexitat de la natura, ja que aquesta es configura a si mateixa a partir de les seves pròpies potencialitats.

El mecanicisme és la interpretació de la realitat directament oposada al finalisme. Des del sorgiment de la ciència moderna, tota la interpretació científica de la natura és més mecanicista que teleològica.

 

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.