Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

cosmologia copernicana HIST.

El model d’univers de Copèrnic, tal com l’exposa en el Commentariolus (cap a 1512) i en De revolutionibus orbium coelestium (1543). Substitueix la posició central i estàtica de la Terra, pròpia del sistema ptolemaic, per la del Sol centre de l’univers i suposa que la Terra gira al seu voltant com un dels altres planetes. Els moviments propis de la Terra, segons Copèrnic, -a saber: translació entorn del Sol, rotació sobre el seu propi eix i declinació de l’eix polar- expliquen totes les irregularitats observades des d’antic en el moviment dels planetes, així com el moviment del Sol a l’horitzó, com a moviments aparents.

A banda de ser un model cinemàtic, que permet preveure i donar raó dels moviments celests, que Copèrnic creu més exacte que l’anterior ptolemaic, el model copernicà és també, i sobretot, un intent d’explicació real de com funciona, o es mou, l’univers, i no una simple hipòtesi matemàtica (com sosté el pròleg al De revolutionibus, escrit per Osiander). Els planetes giren entorn del Sol portats per les òrbites circulars i uniformes de les esferes celests

Galileu, malgrat els seus enormes esforços, no aconsegueix la confirmació empírica de la hipòtesi copernicana, però les seves observacions astronòmiques i descobriments amb el telescopi la fan plausible i contribueixen a la seva difusió i acceptació, mentre que les lleis de la mecànica galileana destrueixen els prejudicis aristotèlics sobre el moviment i la caiguda dels cossos, i donen a comprendre com cauen els cossos en una terra que es mou. Els descobriments de Galileu i, amb anterioritat, les observacions fetes per Tycho-Brahe sobre estrelles noves i cometes, destrueixen la idea d’un univers dividit en dues esferes o regions diferents.

Kepler, amb les seves tres lleis matemàtiques sobre el moviment dels planetes a les seves òrbites el·líptiques, elimina l’antiga concepció del moviment circular i uniforme, causa de grans desajustos en l’observació astronòmica.

 
 

 

 


Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.