Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Hans Georg Gadamer: els prejudicis com a condició de comprensió

Rehabilitació d'autoritat i tradició.

Aquest és el punt d'inici del problema hermenèutic. Per això havíem examinat la depreciació del concepte de prejudici en la Il·lustració. El que sota la idea d'una autoconstrucció absoluta de la raó es presenta com un prejudici limitador forma part en veritat de la realitat històrica mateixa. Si es vol fer justícia al mode de ser finit i històric de l'home és necessari dur a terme una dràstica rehabilitació del concepte del prejudici i reconèixer que hi ha prejudicis legítims. Amb això es torna formulable la pregunta central d'una hermenèutica que vulgui ser veritablement històrica, el seu problema epistemològic clau: en què pot basar-se la legitimitat dels prejudicis? En què es distingeixen els prejudicis legítims de tots els innumerables prejudicis la superació dels quals representa la inqüestionable tasca de tota raó crítica?

___________________________________________

Verdad y método, Sígueme, Salamanca 1977, p. 344.

 

 
 

Versión en castellano

Hans Georg Gadamer: los prejuicios como condición de comprensión

Rehabilitación de autoridad y tradición.

Este es el punto del que parte el problema hermenéutico. Por eso habíamos examinado la depreciación del concepto de prejuicio en la Ilustración. Lo que bajo la idea de una autoconstrucción absoluta de la razón se presenta como un prejuicio limitador forma parte en verdad de la realidad histórica misma. Si se quiere hacer justicia al modo de ser finito e histórico del hombre es necesario llevar a cabo una drástica rehabilitación del concepto del prejuicio y reconocer que existen prejuicios legítimos. Con ello se vuelve formulable la pregunta central de una hermenéutica que quiera ser verdaderamente histórica, su problema epistemológico clave: ¿en qué puede basarse la legitimidad de los prejuicios? ¿En qué se distinguen los prejuicios legítimos de todos los innumerables prejuicios cuya superación representa la incuestionable tarea de toda razón crítica?

___________________________________________

Verdad y método, Sígueme, Salamanca 1977, p. 344.

 

 

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.