Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Jacques Derrida: l’empremta com a origen absolut del sentit

Després de prendre aquestes precaucions, ha de reconèixer-se que és a la zona especifica d’aquesta traça i d’aquesta empremta, en la temporalització d’una vivència que no està en el món ni en «un altre món», que no és més sonora que lluminosa, ni està més en el temps que en l’espai, on les diferències apareixen entre els elements o, més aviat, els produeixen, els fan sorgir com a tals i constitueixen textos, cadenes i sistemes d’empremtes. Tals cadenes i sistemes no poden dibuixar-se sinó en el teixit d’aquesta empremta o traça. La diferència inaudita entre el que apareix i l’aparèixer (entre el «món» i el «viscut») és la condició de totes les altres diferències, de totes les altres empremtes, i ella és ja una empremta. Aquest últim concepte és per tant absolutament, i de dret, «anterior» a tota problemàtica fisiològica sobre la natura de l’engrama, o metafísica, sobre el sentit de la presència absoluta l’empremta del qual s’ofereix així a desxifrar. L’empremta és, en efecte, l’origen absolut del sentit en general. Fet que equival a dir, un cop més, que no hi ha origen absolut del sentit en general. L’empremta és la diferència que obre l’aparèixer i la significació. Articulant allò vivent sobre el no-vivent en general, origen de tota repetició, origen de la idealitat, ella no és més ideal que real, més intel·ligible que sensible, més una significació transparent que una energia opaca, i cap concepte de la metafísica pot descriure-la.

__________________________________________________

De la gramatología, Siglo XXI, Buenos Aires 1971, p.84-85.

 


Versión en castellano

Jacques Derrida: la huella como origen absoluto del sentido

Después de tomar estas precauciones, debe reconocerse que es en la zona especifica de esta impronta y de esta huella, en la temporalización de una vivencia que no está en el mundo ni en «otro mundo», que no es más sonora que luminosa, ni está más en el tiempo que en el espacio, donde las diferencias aparecen entre los elementos o, más bien, los producen, los hacen surgir como tales y constituyen textos, cadenas y sistemas de huellas. Tales cadenas y sistemas no pueden dibujarse sino en el tejido de esta huella o impronta. La diferencia inaudita entre lo que aparece y el aparecer (entre el «mundo» y lo «vivido») es la condición de todas las otras diferencias, de todas las otras huellas, y ella es ya una huella. Este último concepto es por lo tanto absolutamente, y de derecho, «anterior» a toda problemática fisiológica sobre la naturaleza del engrama, o metafísica, sobre el sentido de la presencia absoluta cuya huella se ofrece así a descifrar. La huella es, en efecto, el origen absoluto del sentido en general. Lo cual equivale a decir, una vez más, que no hay origen absoluto del sentido en general. La huella es la diferencia que abre el aparecer y la significación. Articulando lo viviente sobre lo no-viviente en general, origen de toda repetición, origen de la idealidad, ella no es más ideal que real, más inteligible que sensible, más una significación transparente que una energía opaca, y ningún concepto de la metafísica puede describirla.

__________________________________________________

De la gramatología, Siglo XXI, Buenos Aires 1971, p.84-85.

 

 

 

 

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.