Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

El comiat de Lou Andreas-Salomé

A Lou Salomé, d'origen alemany bàltic i dona brillant i bella als vint anys, li encantava la companyia d'homes intel·ligents i cultes. Tenia opinions radicals sobre la llibertat social de les dones i en el moment de conèixer a Nietzsche tenia projectat escriure un llibre sobre la manera en què havia perdut la fe religiosa. El que distingia l'aspecte no intel·lectual de la seva relació amb els molts homes que la van estimar era la peculiaritat de no mantenir relacions sexuals. Confusos sentiments (inspirats potser pel mestre religiós casat de l'època en què ella era adolescent i es trobava a Sant Petersburg) van contribuir a refermar una inhibició que va perdurar fins als trenta-sis anys, que va ser quan va conèixer al poeta Rilke. Nietzsche, que s'havia enamorat de Lou com de cap altra dona en la seva vida, no ho va advertir fins que va ser massa tard i ella li va demostrar que no se sentia sexualment atreta per ell. Nietzsche va tenir gelosia del seu amic mutu Paul Rée, a qui Lou preferia només com un germà, encara que tampoc Nietzsche ho sabia. El desengany amorós de Nietzsche va significar el cop més feroç per al seu orgull perquè havia confiat en ella; deia Nietzsche que el seu caràcter i la seva malaltia l'havien aïllat durant tants anys que ara necessitaria molt temps per tornar a aprendre el que era la intimitat humana. Essent un vertader radical en la seva època, al no considerar el matrimoni com una meta, probablement va prendre aquí també el rumb equivocat. Desitjava que Lou fos la seva companya íntima i no obstant això no deixava d'importunar-la i turmentar-la insistint que fos la seva deixebla i hereva intel·lectual. Hauria intentat abraçar-la durant alguna d'aquestes converses estivals? Si ho va fer, aquesta modesta insinuació va trobar només sorpresa i horror. Lou estava aterrida de la seva pròpia feminitat. Les relacions es van refredar i van arribar a dissipar-se per convertir-se en un penós record per ambdues parts; van contribuir a això no poc les intervencions d'Elisabeth amb els seus monumentals vituperis. Però abans d'arribar a les crues hostilitats, Lou es dóna compte que a Nietzsche li faltava talent per a l'amor. Era massa precís en les paraules i en els sentiments i oprimia als altres («La debilitat de Nietzsche és la seva supersensibilitat»); no podia tolerar la diferència que hi havia entre ell mateix i els altres; també semblava que s'atenia a un model deliberadament creat més que a ser sincer amb si mateix. Suggereixo que aquesta falta d'autenticitat és quelcom que una dona jove, encara que desitgés acostar-se a ell, hauria considerat particularment alienant. El fracàs amorós amb Lou va deixar Nietzsche emotivament exhaust. Posteriorment mai va tractar de cortejar novament a una dona i cap dels seus llibres va ser novament tan eròticament viscut com Així va parlar Zarathustra, que va seguir a aquesta relació no concretada.

____________________________________________

L. Chamberlain, Nietzsche en Turín, Gedisa, Barcelona 1998, p. 167-168.
 
 
 

Versión en castellano

La despedida de Lou Andreas-Salomé

A Lou Salomé, de origen alemán báltico y mujer brillante y hermosa a los veinte años, le encantaba la compañía de hombres inteligentes y cultivados. Tenía opiniones radicales sobre la libertad social de las mujeres y en el momento de conocer a Nietzsche tenía proyectado escribir un libro sobre la manera en que había perdido la fe religiosa. Lo que distinguía el aspecto no intelectual de su relación con los muchos hombres que la amaron era la peculiaridad de no mantener relaciones sexuales. Confusos sentimientos (inspirados acaso por el maestro religioso casado de la época en que ella era adolescente y se encontraba en San Petersburgo) contribuyeron a afianzar una inhibición que perduró hasta los treinta y seis años, que fue cuando conoció al poeta Rilke. Nietzsche, que se había enamorado de Lou como de ninguna otra mujer en su vida, no lo advirtió hasta que fue demasiado tarde y ella le demostró que no se sentía sexualmente atraída por él. Nietzsche tuvo celos de su amigo mutuo Paul Rée, a quien Lou prefería sólo como un hermano, aunque tampoco Nietzsche lo sabía. El desengaño amoroso de Nietzsche significó el golpe más feroz para su orgullo porque había confiado en ella; decía Nietzsche que su carácter y su enfermedad lo habían aislado durante tantos años que ahora necesitaría mucho tiempo para volver a aprender lo que era la intimidad humana. Siendo un verdadero radical en su época, al no considerar el matrimonio como una meta, probablemente tomó aquí también el rumbo equivocado. Deseaba que Lou fuera su compañera íntima y sin embargo no dejaba de importunarla y atormentarla insistiendo en que fuera su discípula y heredera intelectual. ¿Habría intentado abrazarla durante alguna de esas conversaciones estivales? Si lo hizo, esa modesta insinuación encontró sólo asombro y horror. Lou estaba aterrada de su propia feminidad. Las relaciones se enfriaron y llegaron a disiparse para convertirse en un penoso recuerdo por ambas partes; contribuyeron a ello no poca las intervenciones de Elisabeth con sus monumentales vituperios. Pero antes de llegar a las crudas hostilidades, Lou se da cuenta de que a Nietzsche le faltaba talento para el amor. Era demasiado preciso en las palabras y en los sentimientos y oprimía a los demás («La debilidad de Nietzsche es su supersensibilidad»); no podía tolerar la diferencia que había entre él mismo y los otros; también parecía que se atenía a un modelo deliberadamente creado más que a ser sincero consigo mismo. Sugiero que esta falta de autenticidad es algo que una mujer joven, aun cuando deseara acercarse a él, habría considerado particularmente alienante. El fracaso amoroso con Lou dejó a Nietzsche emotivamente exhausto. Posteriormente nunca trató de cortejar de nuevo a una mujer y ninguno de sus libros fue de nuevo tan eróticamente vivido como Así habló Zarathustra, que siguió a esa relación no concretada.

____________________________________________

L. Chamberlain, Nietzsche en Turín, Gedisa, Barcelona 1998, p. 167-168.

 

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.