Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

falsabilitat EPIST.


Karl PopperCriteri de demarcació que, segons Karl R. Popper, permet distingir les teories, hipòtesis i enunciats científics o empírics dels que no ho són. Segons aquest criteri, una teoria o una hipòtesi són científiques si poden ser falsades o refutades pels fets. Un enunciat en general resulta refutat per l'experiència si entra en contradicció amb els fets. Per examinar si una teoria o una hipòtesi són refutables, és necessari referir a aquestes un enunciat bàsic observable, l'afirmació del qual sigui lògicament la negació d'un enunciat universal (la teoria o la hipòtesi) (veure text). Enfront de la verificabilitat que és el criteri que proposava
el Cercle de Viena i, en general, el neopositivisme, Popper sosté, basat en l'asimetria entre verificació i refutació (això és, en la propietat que els enunciats universals no poden ser verificats, però sí que poden ser refutats) que l'únic que positivament pot interessar a la ciència és l'intent constant de sotmetre a prova les seves conjectures per eliminar totes aquelles que siguin falses.

La falsabilitat és només criteri del caràcter científic o empíric dels enunciats, no del sentit dels enunciats; la metafísica no és ni científica ni empírica, i per tant no falsable, però, a diferència del que sosté el neopositivisme, sí que té sentit.

La falsabilitat s'anomena també refutabilitat.

 

Imre LakatosImre Lakatos, filòsof hongarès, seguidor de les idees de Popper, distingeix entre un falsacionisme dogmàtic i un falsacionisme metodològic. El primer correspon a la divulgació inicial que de les teories falsacionistes de Popper van fer alguns autors, com Ayer, Kuhn i Nagel, i que suposa l'afirmació fonamental de què la ciència no pot provar hipòtesi, sinó que només pot intentar refutar-les. Enfront d'això, Lakatos es refereix al falsacionisme metodològic, del que distingeix una versió ingènua, atribuïble a Popper, i una versió refinada, la del propi Lakatos (veure text), que admet una certa acceptabilitat o una certa verificabilitat de les hipòtesis.
 
 
 
 
 
_______________________________________
Asimetria entre verificació i refutació.
 
Observi's que un enunciat empíric universal (per exemple "tots els corbs són negres") no és verificable, ja que no és possible provar que realment "tots" els corbs passats, presents i futurs, tant d'aquí com d'altres móns possibles, són negres. En canvi solament que s'observés un corb que no fos negre ja s'hauria refutat l'afirmació de que "tots els corbs són negres". 
Això mostra l'asimetria entre verificar i refutar o falsar. Si tenim en compte que les lleis científiques es formulen mitjançant enunciats universals afirmatius (per exemple "tots els cossos s'atrauen de manera directament proporcional a la seva massa i inversament proporcional al quadrat de la seva distància"), es mostra que les ciències no són verificables, però sí que són falsables.
Quan més amplia és una teoria científica més possibilitats hi ha de que es pugui trobar algun fet que la pugui falsar. És a dir, com diu Popper, quan més amplia és una teoria científica més falsadors potencials té.
 

La regla lògica que segueix la falsació és la forma vàlida del modus tollens.

 
 

H→c

¬c

_____

¬H

 

Hipòtesi → predicció

predicció falsa (segons els fets)

___________________________

Desconfirmació de la hipòtesis

 

 

_____________________________________

Veure també:

 

 

 

 


Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.