Capšalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopŔdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filos˛fic El coneixement La realitat L'Ússer humÓ L'acciˇ humana La societat

Hist˛ria -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporÓnia Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

tradició GEN.

(del llatí traditio, de tradere, fer passar a un altre, transmetre) Com expressa l'etimologia de la paraula, transmissió d'idees, costums, creences, pràctiques i rituals religiosos, morals o simplement de conducta social, que es realitza de generació en generació. També es refereix a les mateixes coses transmeses. La paraula es reserva per a aquells casos en què el que es transmet té certa importància i es considera fonamental per al present i el futur de la societat i que, en els fons, es reverencia; el seu equivalent en sociologia són els mores, encara que també es parla de tradicions, mentre que per a les pautes de conducta menys importants s'utilitza el terme «costums» o folkways. La transmissió pot ser per via oral o per la convivència de diverses generacions; si és escrita, la tradició es considera un document històric.

En la filosofia contemporània la noció de tradició ha estat reivindicada per H. G. Gadamer. Per a aquest autor, la interpretació o hermenèutica, capaç d'oferir la fonamentació de les diverses formes d'experiència humanes (no sols l'experiència científica, sinó també l'experiència religiosa, ètica, històrica o estètica) sorgeix de l'estudi de les estructures prèvies de tota comprensió (veure text), i és realitzada per un subjecte històric que parteix d'unes condicions donades espaitemporals i també d'unes estructures prèvies de precomprensió (Vorverständnis). Però en aquest procés, els pressupostos o prejudicis (Vorurteile) -en el sentit etimològic de judicis previs- fan possible tot judici i constitueixen una memòria cultural que comprèn teories, mites, tradicions, etc. El subjecte de la comprensió no parteix de zero ni s'enfronta al procés de comprensió a partir d'una tabula rasa, sinó que té al darrere seu tota la història. Aquest fet ha de ser assumit i aquesta tradició ha de jugar un paper actiu ajudant a adoptar una actitud d'obertura total cap al que s'interpreta, ja que només a partir de la tradició poden obrir-se camins nous. D'aquesta manera Gadamer denúncia el prejudici de tot antiprejudici (veure text). Els prejudicis o pressupostos són constitutius de la realitat històrica del ser humà alhora que condicions a priori de la comprensió, per la qual cosa la pretensió historicista i cientifista d'eliminar tot prejudici és, al seu torn, un prejudici, però en el sentit pejoratiu d'un mal prejudici. D'aquesta manera Gadamer conclou que la història no ens pertany, sinó que som nosaltres els qui pertanyem a la història (veure text). La precomprensió, o els prejudicis, s'incardinen en aquesta estructura de la finitud històrica del ser humà. En aquest sentit, Gadamer no sols rehabilita la noció de tradició, sinó també les nocions d'autoritat i prejudici (veure text), ja que l'estructura de la precomprensió o dels prejudicis remetent a la tradició, que és la que els confereix sentit.

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra estÓ sota una llicŔncia de Creative Commons.