Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

corpuscular, filosofia HIST.

GassendiLa manera com la filosofia mecanicista del s. XVII concep la constitució de la matèria, en oposició a les teories físiques aristotèliques. Els seus principals representants són Galileu, Gassendi, Descartes, Boyle, Huygens i Newton.

És una versió de l'atomisme grec adaptada a les lleis de la mecànica de Galileu i Newton, sobretot, que sosté que les característiques dels cossos i els seus fenòmens s'expliquen pels moviments de partícules materials (indivisibles o no, segons els autors) anomenades corpuscles (o àtoms). Aquesta composició de la matèria per corpuscles sotmesos a les lleis del moviment s’adequava perfectament al determinisme mecanicista de la filosofia d'aquesta època, que explica la causalitat com l'acció d'unes partícules en moviment sobre altres. La teoria s'adequa també a la distinció, difosa per Locke, entre qualitats primàries i qualitats secundàries. Galileu es referia a partícules mínimes (= corpicelli minimi, minimi quanti, etc.) a les que feia responsables de les sensacions: unes subjectives (com, color, gust, so, olfacte, pes, etc.) altres objectives (com forma, mida, posició, moviment, etc.). Gassendi, que ressuscita l'atomisme grec, agafant-lo directament dels textos de Epicur, distingeix entre mínima naturae (àtoms), mínima mensurae (punts matemàtics) i mínima sensus (visible al microscopi). Les propietats que atribueix als àtoms expliquen les propietats matemàtiques (qualitats primàries) a les quals poden reduir-se els cossos de la naturalesa.

Descartes, que identifica matèria amb extensió, imagina un univers sense buit ple de substància extensa, en el qual distingeix «partícules», «llimadures», que omplen els intersticis, «parts materials més gruixudes»; amb totes elles, a les que atribueix propietats matemàtiques d'extensió, figura, situació i moviment, es constitueix l'univers material, o substància extensa. Tota variació d'aquest univers material produïda pel moviment de les partícules que omplen tot es percep com una qualitat dels cossos, objectiva o subjectiva; la calor, la llum, la gravetat, el magnetisme, etc., no són sinó moviment que es transmet a través de les partícules. L'univers de Newton, finalment, és també un univers de partícules dotades de propietats matemàtiques i mecàniques (posició, velocitat, acceleració, massa, moment i força), les lleis de moviment de les quals estableix amb rigor i exactitud.

La filosofia corpuscular va substituir la física qualitativa d'Aristòtil per un model de partícules amb propietats quantitatives, les lleis de les quals podien formular-se matemàticament i el compliment de les quals podia observar-se en laboratori.


 


Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.