Capšalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopŔdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filos˛fic El coneixement La realitat L'Ússer humÓ L'acciˇ humana La societat

Hist˛ria -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporÓnia Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

judici EPIST.

(del llatí, iudicium, acció judicial, procés) Acte mental pel qual l'enteniment afirma que el subjecte pertany o no al predicat en una frase capaç de ser vertadera o falsa. És l'equivalent d'enunciat en la filosofia aristotèlica i escolàstica. També enunciat en el que s'afirma o nega la identitat entre conceptes. La lògica tradicional el defineix com a forma del pensament -junt amb el concepte i l'enunciat o proposiciˇ, mentre que un concepte s'expressa amb el terme, i l'argumentació pel raonament. Als dos termes del judici, de l'enunciat o de la proposició, ja Aristòtil els anomena subjecte i predicat. Entre ells s'afirma o nega una relació d'identitat, per mitjà de la còpula «és». Afirmar o negar el subjecte del predicat és incloure el concepte del subjecte en el del predicat. En dir «Plató és un filòsof grec», es diu que Plató és «un dels filòsofs grecs», o que al subjecte «Plató» li convé el predicat «ser filòsof grec», ja que les característiques del subjecte són característiques d'un conjunt de coses més ampli representat pel predicat.

La lògica de classes explica millor i de forma més precisa aquesta relació entre subjecte i predicat. Un judici és una relació de classes entre la classe subjecte i la classe predicat. Hi ha una relació d'inclusió total en els judicis universals afirmatius, els anomenats de tipus A, com «Tot S és P», en els que tot element de la classe S està inclòs a la classe P.

Hi ha relació d'exclusió total en els judicis universals negatius, de tipus E, com en «Cap S és P», on la classe dels elements que són S està totalment separada de la classe dels elements que són P, i al revés.

Hi ha relació d'inclusió parcial, o intersecció, en els judicis particulars afirmatius, del tipus I , com és el cas de «Alguns S són P», on s'afirma que algun element de la classe S pertany també a la de P.

Finalment, hi ha relació d'exclusió parcial, o intersecció entre els elements que són S i els que pertanyen a la classe complement de P, en els judicis particulars negatius, que s'expressen mitjançant enunciats categòrics del tipus O.

Mitjançant els diagrames de Venn és fàcil dibuixar aquestes relacions entre classes.

Amb la teoria del judici i la de la classificació del judici, la lògica tradicional estudiava la més important funció de l'enteniment: el pensament (veure cita). La lògica moderna, en comptes de judici, utilitza «proposició» i a la seva expressió escrita l'anomena sentència o enunciat.

Veure assentiment.

 
Veure divisiˇ dels judicis.

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra estÓ sota una llicŔncia de Creative Commons.