Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

egoisme ÉTIC.

(del llatí ego, jo) En psicologia, tendència de l’individu a considerar-se centre principal de tot interès, que redunda en l’interpretació tácita o explícita que res té sentit si no és des de la perspectiva del benefici propi.

En un sentit filosòfic més general, equival al solipsisme i al subjectivisme, que sostenen que només hi ha el «jo» i les modificacions subjectives d’aquest.

En ètica, egoisme s’oposa a altruisme i s’expressa adoptant aquella decisió que més ens beneficia i més protegeix el nostre interès propi, ignorant per complet les conseqüències que les nostres accions poden tenir en els altres, el dany o dels quals benefici es considera merament accidental, en el cas que els altres i els seus interessos són un simple instrument nostre. La conducta purament egoista no és en cap mode ètica: només es pot actuar moralment tenint en compte d’alguna forma l’interès dels altres, o interès general, a més del propi.

Hume , que d’una banda sosté que la moralitat i la justícia no provenen sinó de l’egoisme (self-love; veure cita), sosté també una mena d’harmonia natural entre els sentiments egoistes i els sentiments socials (veure cita), o entre el amor propi i el sentiment d’humanitat o simpatia (veure cita).


 


El contingut d'aquesta web ha estat creat per Jordi Cortés Morató i Antoni Martínez Riu.  El disseny i realització de la web, així com la traducció al català dels continguts ha estat realitzat per Jordi Cortés.