Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

èter GEN.

(del grec "Æ2ZD, transcrit com a èter, fluid subtil i invisible) Inicialment va ser considerat de natura divina. Empèdocles el va identificar amb l'aire i Anaxàgores el va considerar com a foc. Posteriorment Aristòtil va adoptar aquest terme per designar un cinquè element, també subtil i diví, o quintaessencia, amb la que estarien formats el cel, els astres i, en general, el món supralunar, i es distingiria dels quatre elements (terra, aigua, aire i foc) que formen l'esfera sublunar pel fet de ser incorruptible i inalterable. (De fet ja Filolau havia parlat d'aquest cinquè element). Els estoics el van identificar amb el foc d'Heràclit, però, com Aristòtil, el van considerar l'element constitutiu dels cels. En aquest sentit va ser també considerat per Ciceró.

La tesi d'una substància etèria distinta formadora dels cels, i distinta dels elements terrestres, es va mantenir fins que l'evidència que no hi ha diferenciació entre esferes supralunars i l'esfera sublunar es va imposar en la moderna astronomia i cosmologia, encara que ja abans havia estat negada per Nicolás de Cusa. Posteriorment, en l'època moderna, se reintroduir aquest terme per designar un medi hipotètic que permetés la transmissió de les ones lluminoses. Descartes va postular la necessitat d'un medi eteri immòbil i rígid capaç de permetre la transmissió instantània de la llum per mitjà d'una pressió. Per la seva banda, Newton va defensar una concepció corpuscular de la llum (oposada a la teoria ondulatòria defensada per Huygens) que feia innecessària la hipòtesi d'un medi de transmissió d'aquesta, encara que va reintroduir la noció sota el nom d'ones etèries per explicar els fenòmens d'interferència. Més tard, en el segle XIX, Young i Fressnel van continuar defensant la teoria ondulatòria de la llum, amb la qual cosa se va reintroduir la necessitat d'un medi de transmissió de les ones lluminoses, i es van idear diversos experiments per trobar les característiques de l'èter. No obstant això, la posterior caracterització de la llum com a ona-corpuscle, així com la teoria de la relativitat, van fer innecessària aquesta hipòtesi d'un mitjà transmissor, alhora que desapareixien també les nocions d'un espai i un temps absoluts.
 

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.